El Fons Monetari Internacional calcula que el preu de l'habitatge a l'Estat espanyol baixarà entre un 15 i un 20% en un "futur no llunyà", de manera que a poc a poc s'aniran ajustant al "valor real". Ara dieun això, i ens ho haurem de creure, perquè quan diuen el contrari també acaba sent veritat. Així doncs, ara es confirma la mentida del creixement econòmic basat en el despropòsit urbanístic i la construcció. Una mentida avalada i certificada per bancs i caixes, però, difícil d'amagar perquè ara s'ha fet massa gran.
Aquesta setmana hi ha una activitat literària a Barcelona que confirma aquesta hipòtesi que vaig apuntar fa uns dies, i que ve a dir que en aquesta ciutat hi ha un perfum literari saforenc que no passa desapercebut i que té ganes de fer-se sentir amb força. Es tracta de la presentació dels últims llibres de poemes de Josep Lluís Roig i d'Àngels Gregori. Estem a les portes de la diada de Sant Jordi, de la celebració del llibre, la rosa i la llengua catalana, i això fa pensar que n'hi haurà més d'exemples. Caldrà estar-ne atents.
Ser un saforenc a Barcelona pressuposa que sovint fas l'escapadeta a la Safor aprofitant qualsevol excusa. Aquest cap de setmana passat hi vaig anar doblement motivat per la celebració del II Festival de Poesia de Rafelcofer, que vaig tindre el plaer de presentar. Tot un esdeveniment per a un poblet que aprecie molt, on tinc família i bons amics.
Arxius:Tornada- Cançò d'Antoni Fornés i Miquel Gil inclosa a Katà
És massa habitual que quan una persona de Barcelona sent parlar un valencià el situe a les terres de l'Ebre o de Lleida. Ja fa uns anys que vaig trobant-me en situacions com aquesta. I no em queixe, perquè quan es produeix dóna peu a explicar que sóc de la Safor, una comarca situada entre València i Alacant... Però, allà encara s'hi parla català? Sí, encara, i segurament més que ha Barcelona... I d'aquesta manera s'estableix un diàleg entre el centre i la perifèria de la cultura catalana.
Diumenge passat vaig topar de ple amb Josep Piera al Metro de Barcelona, jo i els milers d'usuaris més de la línia 2 que entrem per la boca del Paral·lel. No estava fent un recital d'Ausiàs March o d'Ibn Khafaja a l'entrada del metro, on és habitual trobar músics i cantants d'arreu. El cas és que amb la publicació Sí se Puede que s'hi repartia et lliuraven un full desplegable amb un poema de l'escriptor saforenc en la seua versió catalana original i en una vintena de llengües més, les més habituals entre la nova ciutadania barcelonina.
El setmanari El Temps és l'única revista capaç d'aplegar juntes anàlisis polítiques amb fonament i contrastades d'arreu dels Països Catalans. I ho sol fer especialment bé quan hi ha eleccions com les que acabem de patir. M'imagine a Eliseu Climent i el seu equip de redacció preparant el número d'aquesta setmana: "qui tenim a Alacant que ens puga fer una anàlisi digna", "truca al Terricabras i que faça una pàgina sobre Catalunya", "proposa-li-ho també al xicot que va fer aquell estudi"... Com si ho estiguera veient.
vwgandia |
Música |
dimecres, 5 de març de 2008 | 22:41h
Al País Valencià fa uns anys que alguna cosa potent es mou al costat de les soques dels tarongers. Un d'aquests moviments, potser el més evident, és el musical: Obrint Pas, Feliu Ventura, Verd Cel, Soul Atac... Són només alguns exemples sonors potents del panorama musical valencià actual. I ara apareix amb força a l'escena Clara Andrés! Amb les seues lletres íntimes i quotidianes, amb la seua interpretació delicada, amb una música que recrea i ompli els espais de les seues cançons.
Maria Josep Escrivà és del Grau de Gandia, i la conec des de fa molts anys perquè, entre d'altres moltes coses, som del mateix poble. Ja fa uns mesos que és la Poeta de Barcelona. De fet, ara encara la recta final d'aquest merescut reconeixement que s'ha guanyat amb un poemari impressionant, Flors a Casa (Edicions 62, 2007). Un llibre que estic llegint i que vaig poder escoltar a través de la seua pròpia veu al Centre d'Art Santa Mónica de Barcelona, i després en el recital que va oferir a l'Ateneu Barcelonès.
Arxius:Ara- Poema de Josep Piera, interpretat per Miguel Poveda
Matilde Alonso i Elies Furió Blasco són dos bons amics, professors d'economia aplicada de la Universitat de València, que des de fa uns anys treballen a la Universitat de Lió (França). Saben que sempre porte damunt la càmera de fotos, que en faig moltes i que m'agrada guardar-les i fer àlbums. Segurament per això, fa pocs dies, em van demanar si, per casualitat, tenia una foto de Barcelona per a la portada d'un llibre que estaven acabant d'enllestir. Després vaig saber-ne el títol: Panorama de l'Espagne contemporaine. 30 ans de transformations politiques, économiques, sociales et culturelles.
Aquest carrer, situat al barri del Poble Sec de Barcelona és conegut perquè hi va viure Joan-Manuel Serrat, que li va dedicar la cançó "El meu carrer". Segons explica Francesc Miralles a la revista Time Out Barcelona del 7 de febrer, sembla ser que aquest carrer també ha vist créixer Jaume Sisa i Júlia Otero. Sense voler fer comparacions, vull que sapieu que Isabel i jo fa uns tres o quatre anys que hi vivim molt a prop. Tot això ho dic perquè fa uns dies van tapar les plaques d'aquest popular carrer de la falda de Montjuïc, reivindicant el restabliment del nom original, dedicat a Francesc Cabanyes.
Arxius:El meu carrer- La cançó de Serrat interpretada per Miguel Poveda
El Fons Monetari Internacional calcula que el preu de l'habitatge a l'Estat espanyol baixarà entre un 15 i un 20% en un "futur no llunyà", de manera que a poc a poc s'aniran ajustant al "valor real". Ara dieun això, i ens ho haurem de creure, perquè quan diuen el contrari també acaba sent veritat. Així doncs, ara es confirma la mentida del creixement econòmic basat en el despropòsit urbanístic i la construcció. Una mentida avalada i certificada per bancs i caixes, però, difícil d'amagar perquè ara s'ha fet massa gran.
El setmanari 
