per Jaume Lloveras. Dr. Enginyer Agrònom, Catedràtic de Producció Vegetal.
Director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.
Universitat de Lleida.
En els darrers dies, en relació al polèmic transvasament d’aigües del Segre cap a Barcelona, hem llegit comentaris en mitjans de comunicació sobre l’ús de l’aigua de l’agricultura de Ponent. Des la Universitat de Lleida i com a coneixedor del territori, de la seva agricultura i des d'una perspectiva científica i tècnica vull fer els comentaris següents:
Si investiguem als avantpassats àrabs de Lleida, Múrcia i València, entre altres, i el tipus d’agricultura que feien a les seves hortes veurem que l’agricultura Mediterrània és fonamentalment una agricultura de regadiu.
Els tècnics que ens dediquem a l’agricultura tenim molt clar que sense aigua no hi ha agricultura, ni ramaderia, ni per extensió aliments per als humans; que el cultiu que no consumeix aigua no existeix i per tant l’agricultura que permet viure a la gent i assentar-la al territori ha estat principalment la de regadiu. Només cal veure el que passa a les zones de secà tradicional de Catalunya, que no poden mantenir a la població, que són les menys poblades i les més empobrides.
Així ho van entendre fa més de 150 anys els avantpassats de Lleida i els governs corresponents quan es van atrevir a endegar el Canal d’Urgell, i la resta de canals i sistemes de reg a Catalunya i Aragó.
Caldria destacar el desconeixement del paper de l’aigua en l’agricultura per part de la societat urbana.
Director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.
Universitat de Lleida.
En els darrers dies, en relació al polèmic transvasament d’aigües del Segre cap a Barcelona, hem llegit comentaris en mitjans de comunicació sobre l’ús de l’aigua de l’agricultura de Ponent. Des la Universitat de Lleida i com a coneixedor del territori, de la seva agricultura i des d'una perspectiva científica i tècnica vull fer els comentaris següents:
Si investiguem als avantpassats àrabs de Lleida, Múrcia i València, entre altres, i el tipus d’agricultura que feien a les seves hortes veurem que l’agricultura Mediterrània és fonamentalment una agricultura de regadiu.
Els tècnics que ens dediquem a l’agricultura tenim molt clar que sense aigua no hi ha agricultura, ni ramaderia, ni per extensió aliments per als humans; que el cultiu que no consumeix aigua no existeix i per tant l’agricultura que permet viure a la gent i assentar-la al territori ha estat principalment la de regadiu. Només cal veure el que passa a les zones de secà tradicional de Catalunya, que no poden mantenir a la població, que són les menys poblades i les més empobrides.
Així ho van entendre fa més de 150 anys els avantpassats de Lleida i els governs corresponents quan es van atrevir a endegar el Canal d’Urgell, i la resta de canals i sistemes de reg a Catalunya i Aragó.
Caldria destacar el desconeixement del paper de l’aigua en l’agricultura per part de la societat urbana.
