Una de les meves darreres lectures ha estat El hombre que liberó París, de l'escriptor espanyol Rafael Torres. Es tracta de la biografia del tinent del País Valencià Amado Granell, conegut per ser el primer oficial que va alliberar París dels alemanys el vespre del 24 d'agost de 1944. Aquesta història, la del tinent de la nueve, tal com es coneixia la companyia de l'exèrcit francès del general Leclerc composta gairebé en exclusiva per republicans espanyols, ja la coneixia des de feia anys. Historiadors rigurosos com Pons Prades o Antoni Téllez Solà, o periodistes com Daniel Arasa, ja s'havien ocupat dels més de seixanta mil republicans que van combatre a la segona guerra mundial al costat dels aliats.
Ahir acabava de llegir el premi Idees d'assaig breu, edició de 2003, El neoconservadurisme americà, del filòsof i professor d'institut Gregorio Luri, i editat per Idees i Angle Editorial, Barcelona, abril de 2006. En el llibre es dissecciona els orígens dels neoconservadors americans, així com la seva genealogia filosòfica. Posteriorment s'expliquen els processos pels quals estenen la seva influència a la política, i acaben, finalment, guiant bona part de l'acció de l'actual administració nord-americana. En aquest darrer punt, es deixen en evidència les mancances d'anàlisi i praxi política d'aquest grup de brillants intel·lectuals, i que, per efecte de la seva supèrbia ideològica, han propiciat el gran pantà on els Estats Units semblen enfonsar-se, al darrere d'un president incapaç de superar la seva inflexibilitat ideològica.
Dissabte passat vaig poder assistir, a Vilanova, a la presentació oficial del llibre L'escena del futur, sisè volum de la col·lecció Argumenta, publicat per El Cep i la Nansa, a Vilanova, el passat novembre. El llibre, coordinat per Francesc Foguet i Pep Martorell aplega diverses veus agosarades per dibuixar una panoràmica àmplia, que surt del políticament correcte, sobre la situació del teatre en l'actualitat i l'evolució de l'escena catalana de les darreres dècades. Atès que sóc un dels membres de l'equip Argumenta, les meves valoracions, molt favorables, resulten poc objectives, així que per comentar el llibre (una mena de pseudoressenya) utilitzaré una tècnica poc utilitzada per tal d'incitar a la lectura a tots aquells que es prenguin seriosament la cultura d'aquest país. Us passo el mail que vaig passar a un dels seus coordinadors quan aquest va tenir l'amabilitat de presentar-me el guió de treball i les intervencions. Perquè, no us penseu que aquest és un llibre d'articles a l'ús. Es tracta d'una obra amb una arquitectura perfecta, amb un rigorós càlcul d'estructures, i amb una visió de conjunt encomiable.
Girona, 11 de març de 2005
Benvolgut Francesc
Malauradament, per problemes urgents, em serà pràcticament
impossible assistir demà a la discussió del guió Argumenta 8. De tota manera,
crec important fer la meva contribució al debat.
A un nivell general, la impressió que em queda del guió que
m’heu passat, i que coordineu en Pep Martorell i tu mateix, em transmeten
solidesa i equilibri. Veig que hi ha un triple objectiu (declaració
d’intencions als propòsits generals de la monografia) absolutament lògic;
valoració del passat immediat, crítica constructiva sobre el present i
prospecció de futur.
Demà, dijous 1 de febrer, a les 20 h, a la Llibreria Cafè (c/ Ciutadans, 15 de Girona) presento, conjuntament amb l'historiador Enric Pujol i el professor de la UdG Pere Cornellà els dos volums L'exili català del 1936-1939. Noves aportacions i el monogràfic de la revista Idees: Història, memòria i identitats. En ambdós participo amb sengles articles. En el primer cas, amb una intervenció sobre l'oblidat exili anarquista, i en el segon amb un assaig sobre els imaginaris contraposats que sobre el franquisme i la transició existeixen a Catalunya i Espanya. Us convido, els que pogueu, a assistir. Us hi deixo, també, un breu comunicat de premsa sobre el contingut dels llibres i la valoració general.
Aquest cap de setmana he llegit el llibre de Jordi Vidal Resistència al caos [Idees. Assaig Breu, Bcn 2006, 84p] Es tracta d'un assaig breu que posa al descobert les falsedats amb què aquest procés anomenat globalització camufla en sentit feudal en què degenera actualment el capitalisme. La tesi central del llibre indica que l'actual evolució social i econòmica és orientada pel principi únic del benefici empresarial. Uns beneficis cada vegada més grans, en mans cada cop més restringides. Evidentment, aquesta evolució és únicament possible a partir de la despossessió col·lectiva i el robartori organitzat dels béns comunitaris. Allò que, tècnicament, és anomenat privatització. Per assolir els seus propòsits, el gran capital transnacional posa al seu servei la maquinària de l'estat i fa servir sense recances recursos propagandístics per ocultar la realitat i manipular l'opinió pública.
Una de les meves darreres lectures ha estat El hombre que liberó París, de l'escriptor espanyol Rafael Torres. Es tracta de la biografia del tinent del País Valencià Amado Granell, conegut per ser el primer oficial que va alliberar París dels alemanys el vespre del 24 d'agost de 1944.
Ahir acabava de llegir el premi Idees d'assaig breu, edició de 2003,
Dissabte passat vaig poder assistir, a Vilanova, a la presentació oficial del llibre 
Demà, dijous 1 de febrer, a les 20 h, a la Llibreria Cafè (c/ Ciutadans, 15 de Girona) presento, conjuntament amb l'historiador Enric Pujol i el professor de la UdG Pere Cornellà els dos volums 
Aquest cap de setmana he llegit el llibre de Jordi Vidal 
