El 20 de juny de 1988, a les quatre de la tarda, havia de ser a l'Hipercor. A dos quarts de cinc havia quedat amb una amiga a la botiga de fotocòpies que hi havia a l'exterior de l'edifici, i abans volia fer un regal per a la meva mare, perquè l'endemà era el seu sant. Tanmateix, la vida dissoluta de què gaudia als meus vint-i-dos anys, és probable que em salvés la vida. La nit anterior va ser una intensa vetllada gracienca, vaig anar al llit a quarts de set, i a les vuit vint ja era al tren de l'Autònoma perquè aquell dia tenia un examen final. Després de dinar, vaig seure una estona. Si sortia a tres quarts de quatre, tenia temps per a tot. Al cap i a la fi, l'Hipercor era només a cinc-cents metres de casa. No obstant això, i en contra de la meva voluntat, em vaig endormiscar.
Poc després d'un quart de cinc, la meva mare em va despertar sobtadament. Em va preguntar si havia sentit aquell soroll tan fort. Res de res. Estava com un soc i arribava tard. Vaig córrer escales avall, i en menys de cinc minuts era allà. Mai no vaig arribar a sospitar el que havia passat. Un munt de gent i d'ambulàncies amunt i avall. Una densa fumarada negra, i els primers ferits que s'evacuaven en camilles.
Una amenaça a la sobirania i la integritat territorial recorre Espanya. Segons l'article 8 de la Constitució, l'exèrcit hauria d'intervenir per garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i el seu ordenament constitucional. I tanmateix, cap Jiménez Losantos crida desesperat per posar fi a totes aquestes agressions al país. Perquè us he de dir que actuen a la llum pública. Es fan amb trossos del país, els deixen al marge de cap ordenament jurídic i se'n foten obertament de nosaltres. Jo vull que intervingui l'exèrcit. A Marbella, a Andratx, al Llevant Valencià, a l'Empordà. I que bombardegin les seus dels principals especuladors, i que capturin a tots els constructors que estan violant constantment l'article 47 i que creen espais al marge de la legalitat en les seves exclusives urbanitzacions, els mafiosos que des de la costa fan els seus negocis amb total impunitat, els banquers que suministren els diners de tots per usurpar espais comuns, o els malfactors que privatitzen i s'apropien del territori col·lectiu, contravenint tota normativa. Jo estic disposat a què es faci servir la Constitució en la seva integritat per fer front a aquest autèntic enemic
Avui Montilla serà investit president. Un fet sorprenent, sens dubte, per a ell, perquè probablement quan estudiava geografia a l'escola devia desconèixer que seria president d'un país del qual n'ignorava l'existència. Avui, molts anys després d'haver arribat al que hauria de ser la seva llar, un gir curiós del destí, amb tots els pronòstics, i probablement els vents en contra, ocuparà el lloc de molt honorable que el fa ser president del nostre (i el seu) país. No sap on es fica.