xaviermir |
ICV |
dimarts, 29 de gener de 2008 | 16:42h
Dissabte, en el marc de les Jornades
Catosfera (enllaço a l'apunt d'en Raül), vaig tenir
ocasió de saludar personalment Raül
Romeva, amb qui no fa gaire he entaulat debat de bloc a bloc. No
vam xerrar gaire, però em vaig voler desvirtualitzar breument.
Ell, tan atent com sempre, es va disculpar per no haver respost
encara el darrer
apunt. La disculpa era tan amable com innecessària, perquè
entenc perfectament que un eurodiputat té més feina a
part d'intentar mantenir el diàleg amb els seus lectors. No hi
ha pressa. El tema de fons és prou important perquè
s'ho prengui amb calma, i en tot cas, com que va ser ell mateix qui
va dir que aniria penjant textos sobre la qüestió, no
s'ha de sentir pas en deute amb mi. Només faltaria. D'altra
banda, és evident que el debat amb ICV es pot establir i
s'estableix en altres espais. I avui en tenim una mostra.
xaviermir |
ICV |
dimarts, 15 de gener de 2008 | 10:07h
Diumenge vaig penjar un apunt sobre
Raül Romeva intitulat “Les
metàfores ferroviàries de Raül Romeva” a
propòsit d'un altre apunt seu, “Següent
estació...”. Tement que el meu apunt quedés com
una crítica despenjada, vaig deixar-li un comentari al bloc
demanant-li que el diàleg tingués continuïtat. Ell
em va respondre amablement allà mateix dient que “el tema
de la qüestió nacional i de la definició d'Estat
és, i seguirà essent, un dels temes que en el futur
aniré desenvolupant, amb arguments propis, o valorant
propostes que m'arribin d'una o altra manera i que consideri
interessants.” Només aquesta bona predisposició
ja és digna d'elogis. És bo saber que el bloc d'en Raül
tractarà, a més de les qüestions europees que tant
ens interessen, també la qüestió nacional, com diu
ell “entre altres coses perquè tinc molt clar que la
situació actual no és satisfactòria i que, per
tant, cal que sumem força per seguir avançant”.
Que la situació actual no és satisfactòria seria
ja un primer punt d'acord. Ho diuen les dades del CEO al BOP de
desembre: un 62,6% de la població pensa que Catalunya ha
assolit un nivell insuficient d'autonomia i només un 37,8%
pensa que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma, que
és el que és de moment. Ara bé, seguir avançant
és, per a alguns, desenvolupar l'Estatut i prou. Per tant,
aquí tenim un primer punt que cal aclarir.
Primera pregunta: seguir avançant
és canviar l'estatus jurídic de Catalunya?
xaviermir |
ICV |
diumenge, 13 de gener de 2008 | 21:13h
Raül Romeva ha publicat un apunt
en què parla de la “Següent
estació”. La idea és que “tant federalistes
convencionals, com federalistes plurinacionals, confedereralistes,
partidaris d'un estat lliure associat, o independentistes, tenim un
llarg trajecte encara per recórrer plegats”. Sona molt
bé si no fos que som al 2008. Aquest discurs, abans de
l'Estatut, era creïble. Ara ja no ho és. M'agradaria que
Raül Romeva parlés del que diu López Tena al seu
llibre o del que va dir Ferran Requejo a l'acte d'Òmnium
del novembre passat sobre el federalisme. No hi ha un trajecte per
córrer perquè no hi ha vies. La Constitució
imposa unes condicions tan fortes perquè es pugui modificar
que no sé si val la pena; i per fer-ho en clau d'interessos
catalans, els diputats catalans mai no tindran prou pes a l'Estat.
xaviermir |
ICV |
divendres, 7 de desembre de 2007 | 12:14h
Portem vint-i-nou anys i un dia de constitució espanyola. I avui El Punt publica una entrevista amb Jordi Miralles, coordinador general d'EUiA, on afirma que la Constitució hauria de reconèixer el dret a l'autodeterminació. “Hauria”. Però si no ho fa, tampoc deu passar res, no? En una de les respostes Miralles reconeix que la política estatal tendeix a la polarització entre el PSOE i el PP. Efectivament, PSOE i PP es fomenten mútuament i s'alimenten l'un a l'altre, i com que el PP no permetrà mai que la Constitució reconegui el dret de l'autodeterminació (i el PSOE, francament, tampoc), ja em direu amb qui compten EuiA o ICV per reformar-la. No tenen companyia suficient per fer-ho i per tant no es farà. I si fossin honestos ho dirien amb claredat. I si fossin honestos tindrien una alternativa que justifiqués el nom del partit. Perquè si són partidaris del dret d'autodeterminació deu ser que el consideren un principi necessari i no un mer passatemps per entretenir la canalla. I si una cosa és necessària i no es pot obtenir perquè qui la té no la vol cedir, cal tenir un pla alternatiu per obtenir-la unilateralment, cal prendre la iniciativa.
xaviermir |
ICV |
dimarts, 27 de novembre de 2007 | 21:17h
Joan Herrera segueix les passes de
Jesús i va camí del martiri. Ell predica la fe
federalista i a cada plantofada para l'altra galta. S'ha de tenir
moral. El 10 de novembre va tenir aquella patinada pública
davant d'unes tres-centes persones a l'acte d'Òmnium quan va
fer la pregunta retòrica “què és més
fàcil?, la independència o reformar la constitució
espanyola?” i l'auditori, que havia entès molt bé les
explicacions d'Alfons López Tena, va fer-li pujar els colors.
Ja en vaig parlar en un apunt l'endemà
mateix. Però des d'aleshores hi ha hagut un parell més
d'ocasions que demostren que l'Herrera és un federalista de
pedra picada, que continuarà intentant fer camí vers
l'impossible encara que es quedi sol.
xaviermir |
ICV |
diumenge, 30 de setembre de 2007 | 20:35h
El
secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds ha publicat un
parell d'apunts al seu bloc que m'agradaria comentar en una nova
carta oberta. Aquesta modalitat d'apunt, la carta oberta, es basa en
les possibilitats que ofereixen els blocs d'obtenir comunicació
directa, d'obrir debats amb persones que també tenen bloc. En
algunes ocasions ha estat possible perquè l'interlocutor ha
tingut l'amabilitat d'avenir-s'hi. Però sempre hi ha qui no
respon, sempre hi ha qui evita el debat amb un que, a part de
blocaire, no és res més amb pes social o polític.
Esperem que aquest nou intent sigui afortunat.
xaviermir |
ICV |
dimarts, 22 de maig de 2007 | 08:46h
Si el cas Pòrtulas i les darreres problemàtiques dels mossos no els passen una factura molt gran, ICV podria continuar creixent en aquestes municipals a còpia de rebre vots dels qui abans votaven socialista. L'estratègia dels de Saura ha passat per anar de bracet del PSC aquests darrers anys. Han potenciat la imatge d'esquerra per desmarcar-se d'una ERC que, com a partit d'esquerres i independentista, també podria arribar a acords amb la dreta per potenciar l'eix nacional. L'estratègia ha sortit bé i ara mateix sembla que ICV sigui el relleu natural del PSC. No serà ni és tan senzill com això. ICV també tindrà entrebancs i travetes com les ha tingudes Esquerra. I sobretot té davant un repte important, un paper decisiu en la qüestió de l'autodeterminació.
xaviermir |
ICV |
dimecres, 28 de febrer de 2007 | 11:04h
El pols entre ERC i PSC continua polaritzant la política catalana (nous episodis aquí i aquí) i ara sembla que ICV hi va prenent posicions. A ICV han apostat per anar al costat del PSC aquests darrers anys com a estratègia per acabar amb els 23 anys de govern de CiU. Si ho recordeu, la gestació del tripartit tenia com a referent, ja als anys 90, l'Olivo italià. Ara, amb una primera experiència de tres anys i amb la vigent reedició, arriba el moment de replantejar-se l'estratègia. Tot i que la notícia prové d'ICV, però, el protagonista, en el fons, és el PSC. La qüestió no és on o amb qui vol anar ICV sinó on no vol o amb qui no vol anar. La progressiva pèrdua de suports del PSC és evident, i a l'arrel del problema hi ha la decisió socialista de prioritzar l'estratègia espanyola per damunt de la catalana. Temps al temps, però si d'aquí a un any el PP guanya les eleccions tindrem ocasió de comprovar-ho.
