Henry Charles Lea (1825-1909) és
un historiador americà i activista polític de
Filadèlfia. Podeu llegir més sobre ell a la Wikipedia.
Allà hi expliquen que després d'uns anys dedicats a la
química va tenir una crisi nerviosa que el va obligar a fer
repòs. Aleshores va començar a llegir llibres
d'història i així va començar la seva gran
passió. Entre les obres que va deixar publicades hi ha una
History of the Inquisition of Spain en quatre volums,
publicada a Nova York i Londres els anys 1906 i 1907 i que actualment
es pot consultar per Internet (I,II, III
i IV). A la
Wikipedia també ens expliquen que els seus fills van cedir la
seva col·lecció a la Universitat de Pennsylvania l'any
1925. Aquesta universitat disposa d'una extensa sèrie de
biblioteques, les Penn Libraries, entre les quals la Henry
Charles Lea.
Dijous
passat esmentava per primer cop la relació entre Galceran
de Cardona i Garcilaso de la Vega com a primera notícia
després d'un sopar. El cap de setmana, Vilaweb
informava del llibre que Charles Merrill té previst publicar i
on coincideix, amb Jordi Bilbeny, en la catalanitat de Colom, cosa
que em va portar a parlar-ne un
altre cop. Algú
em va demanar si podia donar-ne més detalls i avui, gràcies
a la feina feta per en Pep Mayolas i a la seva deferència
envers aquest bloc, puc oferir-vos el PDF amb el text de vint pàgines
en què s'explica la hipòtesi. Que ningú no
s'esveri i que tothom deixi de banda els prejudicis. Calma i
estalvieu-vos les desqualificacions habituals. Llegiu-ho
tranquil·lament. Si ho trobeu interessant, us animem a
investigar-ho més; si no ho veieu clar o penseu que la
hipòtesi no s'aguanta, tan amics.
Aquest cap de setmana Vilaweb
s'ha fet ressò d'una notícia que en el seu dia ja es va
comentar des d'aquest bloc:
el professor nord-americà Charles Merrill és a punt de
publicar un llibre en què afirma que Colom era català.
Seria bo que des de l'àmbit institucional i universitari es
comencessin a posar recursos al servei d'aquesta línia
d'investigació. Hi ha prou indicis per no esperar que els
estudis hagin de venir de fora. He entrat la notícia de
Vilaweb a La
Tafanera i sembla que ha despertat interès. Per cert,
Bilbeny parlarà demà dimarts a les set de la tarda al
casal comarcal d'ERC-Eixample, al carrer de Villarroel, 7 baixos.
Segons m'ha arribat via Facebook, el
Plaid Cymru llança una campanya
per demanar que el govern laborista compleixi la seva promesa de 2001
de legalitzar els distintius a les matrícules dels cotxes.
Sobirania i Progrés informa a través d'un correu que,
després de la creació de Sindicalistes per la Sobirania
(que per cert han convocat un acte en memòria del Noi del
Sucre per dilluns vinent a dos quarts d'una a la Rambla del Raval
cantonada Sant Rafel), ara l'expansió del sobiranisme fa un
pas més amb Juristes per la Sobirania.
La Gran
Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar per Internet. Un
pas més en l'alliberament de la informació. Una de les
primeres consultes que hi he fet ha estat la de Cristòfor
Colom, i he vist que hi ha una entrada on es tracta del seu origen
català. Han passat ben bé quinze anys des del primer
cop que vaig sentir a parlar d'aquesta hipòtesi. Bilbeny
mateix, amb qui encara no ens coneixíem personalment, la va
exposar a l'Ateneu Barcelonès en una conferència
organitzada per l'Associació Roca i Ferreras. L'efecte que em
va causar va ser estrany. Una barreja de sorpresa, incredulitat,
alarma, indignació i moltes altres coses. Explicat davant
d'una vintena de persones incondicionals de l'independentisme
semblava més una broma que cap altra cosa. Avui llegeixes
l'article a l'enciclopèdia i t'adones que no és més
que la darrera aportació a una llarga tradició, que
Bilbeny no s'inventava res. La percepció ha canviat. Potser no
hi ha proves físiques de la manipulació de la història
(no seria estrany si la manipulació passa per destruir i
tergiversar), però s'admet la hipòtesi.
A la llum de les investigacions de Jordi Bilbeny, concretades darrerament en els llibres Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya i La vida de Llàtzer de Tormos, cada cop és més clar que cal mirar amb lupa el segle XVI. Per a mi encara és massa aviat per saber què es pot concloure, però la lectura d'aquests dos llibres posa damunt la taula moltes coses que no lliguen o, més ben dit, que lliguen massa bé. Al llarg del 2008, el segle XVI renaixerà. Se'n parlarà. Ja existeix una xarxa de blocs i de persones que fa temps que aboquen informació, però aquesta xarxa farà el salt el 2008. La disponibilitat de gran quantitat de recursos a Internet accelera el procés i fa que moltes persones puguin fer-se ràpidament una idea dels elements principals. Auguro, per a l'any que som a punt de començar, un gran interès per la història, pels arxius, per la filologia; una revifalla espectacular. Hi ha persones que són molt reticents a admetre certes hipòtesis i que no volen entrar en discussió, perdre el temps. Però ells també es poden beneficiar d'aquesta explosió d'interès. Ens caldrà molta informació, molt de criteri. I ens sobraran els prejudicis i els apriorismes.
Ja fa un mes i dos dies que em va caure a les mans el llibre de Jordi Bilbeny La vida de Llàtzer de Tormos. L'he anat llegint amb calma i mentre observava com les primeres reaccions venien, com és lògic, del País Valencià. Lògic perquè si en la qüestió colombina són els de Pals els qui hi haurien d'estar més interessats, en la qüestió del Llàtzer els grans afectats són els valencians. Si el Llàtzer no era de Tormes sinó de Tormos (Marina Alta), l'article de la Viquipèdia no trigarà gaire a incloure-hi referències. De fet, l'article sobre el Lazarillo ja inclou les recents investigacions de Bilbeny (la modificació no té ni un mes). En aquest mapa de la Viquipèdia hi podeu localitzar Tormos i comprovar la proximitat amb Teulada, Gandia o Dénia.
El passat 6 de novembre vaig ser un
dels pocs, poquíssims afortunats a rebre, de mans de l'autor,
un llibre que s'ha de llegir. Cal respirar amb profunditat abans de
començar i tenir el cap molt clar. La lectura no és
fàcil perquè és plena de notes a peu de pàgina,
de referents que cal tenir presents i d'argumentacions on no es pot
perdre el fil. Però la cosa més difícil és
pair allò que s'hi diu. Ja fa temps que Jordi Bilbeny
investiga l'apropiació de la descoberta d'Amèrica i ho
ha explicat pertot arreu. L'any passat vaig assistir a una
conferència seva en què assegurava que el Quixot havia
estat escrit per un valencià, que l'obra s'havia traduït
al castellà i se n'havia destruït l'original i totes les
proves possibles de l'autoria. Inicialment vaig pensar que era un
muntatge per vendre llibres, però el dia que vaig sortir de la
conferència estava preocupat i alarmat. Tot allò que
havia dit tenia sentit. Si més no, calia encendre el senyal
d'alarma i començar-se a mirar coses.
Si dissabte passat vaig estar tot el
dia a la jornada organitzada per Òmnium, aquest divendres i
dissabte he estat a Arenys de Munt per seguir el VII Simposi de la
Descoberta Catalana d'Amèrica. Divendres mateix en parlava en
aquest
apunt. És el primer cop que hi assisteixo i no serà
pas el darrer. El simposi és un èxit més gran a
cada any que passa. Guanya ponents, guanya assistents i guanya
interès. Tot i que les ponències encara s'han centrat
en Colom, l'aparició del llibre
La vida de Llàtzer de Tormosfa pensar que l'any
vinent s'ampliarà notablement el camp d'investigació.
Allò que durant anys ha semblat una presa de pèl per a
molts és a punt de fer el salt. És possible que tot
plegat hagi estat dormint durant tots aquests anys? Naturalment que
sí. Si ara afirmem que el Lazarillo de Tormes
va ser escrit en català i posteriorment traduït al
castellà i que l'autor original va ser Joan Timoneda, la
immensa majoria de lectors i lectores d'aquest bloc es preguntaran “i
qui és Joan Timoneda?” El desconeixement de la nostra
tradició historiogràfica i literària és
encara prou gran perquè puguin passar aquestes coses. En el
fons, no és estrany.
Coincidint gairebé amb la
publicació del llibre La
vida de Llàtzer de Tormos, avui comença el VII
Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica. La jornada es
presenta avui amb la projecció del documental Americae
i demà és el dia en què es concentren les
ponències. Fins a una vintena d'intervencions tractaran tot un
seguit de temes relacionats amb les investigacions iniciades per
Jordi Bilbeny. Marc Colomer, Pep Mayolas, Albert Gispert, Josep
Barba, Quim Vila, Enric Guillot, Jordi Teixidor, Lleonard Garcia,
Marta del Castillo, Manel Capdevila, Josep Comajuncosa, Xevi Mató,
Jordi Miravet, Pere Alzina, Daniel Ibànyez, Joanjo Albinyana,
Jaume Pujol-Busquets, Miquel Maresma, Xavi Mas i Roger Mallola seran
els encarregats de fer aquestes ponències. La jornada també
compta amb parlaments del mateix Jordi Bilbeny, de Carles Móra,
batlle d'Arenys de Munt, i amb el discurs de clausura a càrrec
de Salvador Sostres.
Fins ara, la Xarxa de Blocs
Sobiranistes ha estat relativament poc visible. Quan es parlava de
plataformes independentistes i d'iniciatives de la societat civil,
altres organitzacions més veteranes o amb més projecció
mediàtica o amb més recursos acaparaven l'atenció
i relegaven a un segon terme aquesta xarxa. Però a poc a poc i
discretament hem anat creixent, ens hem anat congriant, i finalment
s'acosta l'hora de presentar-nos. La XBS es presentarà
públicament el proper 28 de novembre a les set de la tarda a
la seu d'Òmnium a Barcelona, però aquesta és la
convocatòria “oficial”. La teniu garantida tant si a la
sala hi ha deu persones com si n'hi ha cent. La presentació
“real” depèn de tots els qui formeu part de la XBS, de
tots els qui hi envieu apunts. El 28 de novembre podria
visualitzar-se allò que fins ara ha passat desapercebut: que
existeix una comunitat blocaire sobiranista amb un gran potencial en
la generació d'informació, en la creació
d'opinió i en l'intercanvi de coneixements.
En el marc de les investigacions de
Jordi Bilbeny s'ha obert una nova línia. S'acaba de publicar
el llibre La vida de Llàtzer de Tormos
(Llibres de
l'índex), una edició de la traducció al
català d'Antoni Bulbena amb un prefaci de l'editor en persona,
Josep Maria Orteu, que ha quedat fascinat i atrapat per les
aportacions de Bilbeny, i un estudi preliminar de l'arenyenc. Després
de publicar Cristòfol
Colom, príncep de Catalunya,
i un cop apuntada la identitat catalana de l'escriptor conegut com
Miguel de Cervantes, ara és el torn de l'obra El
Lazarillo de Tormes.
