Ja
fa temps, el primer de gener d'enguany, quan vaig presentar
la iniciativa “Referèndum és democràcia”,
vaig voler remarcar la importància que tenen els mitjans de
proximitat en la lluita democràtica pel dret de decidir.
Aleshores encara no s'havia fet pública l'enquesta d'El
Periódico segons la qual
prop del 60% dels catalans són favorables a un referèndum,
ni havia tingut lloc un debat com el del 8 d'octubre a 8TV, ni Carod
havia parlat encara del 2014 ni Ibarretxe havia posat sobre la taula
la consulta al País Basc. Tot això és, deu mesos
després, més càrrega d'actualitat damunt la
qüestió. Hores d'ara ningú no pot negar que la
independència és un tema que interessa al carrer. I la
presència del debat creix cada dia. Però els mitjans de
proximitat no sembla que ho acabin de recollir. Ràdios locals,
premsa gratuïta, comarcal i local, no surten prou al carrer a
demanar l'opinió de les persones. No es demanen els arguments
a favor o en contra.
Tindrem un estat
propi perquè el volem, però sobretot el tindrem perquè
els qui no el volen, els qui aposten per continuar dins l'Estat
espanyol, no tenen raó ni legitimitat. Ha costat molts i molts
anys, però hem aconseguit posar el debat sobre la taula, i
quan es posa sobre la taula un debat d'interès social s'ha de
demanar l'opinió a la ciutadania, s'ha de fer una consulta
democràtica. I Espanya encara no ho sap, però ja ha
perdut aquesta batalla. Perquè la resistència a fer
aquesta consulta els deixa retratats. Quan Zapatero es nega a
permetre el referèndum que ha programat Ibarretxe s'arrisca a
entrar en una espiral de desafiaments. Està disposat a
engarjolar el lehendakari? O és que té coll avall que
no formarà govern i que deixarà que el PP faci la feina
bruta?
Un sobiranista poruc és un pilar corcat de la democràcia i un unionista a la pràctica. Des que he començat a publicar les respostes a les tres preguntes de la sèrie "Referèndum és democràcia" he tingut ocasió de comprovar (que ja ho sabia, però no deixa de preocupar-me) que en aquest país hi ha por. Algunes persones tenen por que se sàpiga que volen un estat propi al marge de l'espanyol. Altres tenen por d'algun boicot comercial per causa de les seves idees. Altres fins i tot pensen que l'Estat ens enviaria els tancs. Així, lamentablement, totes aquestes opinions condicionades per la por no fan sinó demostrar la poca consistència que té la cultura democràtica al nostre país. S'ha de poder dir que volem un estat propi i saludar i conversar amb tota normalitat i fins i tot compartir algun àpat amb qui no ho vol, perquè la democràcia es fonamenta en la convivència pacífica de persones que pensen de manera diferent. Avui hi ha una situació política i demà n'hi pot haver una altra, i això no pot alterar ni les nostres relacions personals ni les nostres relacions comercials. Voler un estat propi no és sinònim de ser radical ni mala persona, i per tant ningú se n'ha d'amagar. Volem la independència, la defensem de manera democràtica i pacífica i el dia que siguem majoria ho farem realitat. I la vida continua i continuarà.
Maiol Sanaüja i Soler Estudiant en Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) 1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
Seria
aplicable si, primer, fóssim reconeguts com a nació, englobant el poble
català en els quatre designis limítrofs i cardinals (de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó). Malauradament, no establiríem tot el
conjunt d’aquest, sinó una regió dels Països Catalans, el Principat de
Catalunya, segons la hipòtesi de la pregunta.
No
m’agrada ser un corcó, però l’actual marc legal espanyol ens barra el
pas per tenir veu pròpia. Necessitaríem 2/3 per entrar a l’ens
constitucional que blinda el conjunt de l’Estat i cadascuna de les
nacions minoritàries de la Península Ibèrica. Així doncs, en el
Tribunal Constitucional hi rau la sobirania del poble espanyol. Aquest
dogma permet als espanyols forjar-se com a nació hegemònica tot
difonent el missatge fals i mesquí de “nació espanyola = estat
espanyol”. A més a més, aquest precepte els dóna crèdit a discriminar a
tort i a dret les nacions perifèriques, emparant la primacia nacional
com a fet categòric i intransgredible.
La
resolució 2.625 del 1966 de les Nacions Unides (només aquelles amb
Estat propi, eh) estipula que l’article 1.3 del Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics ens permetria obrir un procés
d’autodeterminació. Per desgràcia, el sistema constitucional, del qual
estem sotmesos i en som submisos, propugna uns eixos rígids i
inflexibles on les aspiracions autodeterministes s’ofegarien per activa
o per passiva per culpa de la deixadesa democràtica de l’Estat espanyol.
Tanmateix,
és més que obvi, no només és aplicable el dret d’autodeterminació a
l’actual “Comunitat Autònoma de Catalunya”, sinó a qualsevol poble que
vulgui ser lliure i caminar en llibertat. Per tant, és un dret
fonamental i cabdal que cal arrossegar, fent-ne partícips alhora, les
correlacions de forces polítiques que l’incloguin en llurs cartes
ideològiques i a les qui el vulguin defensar a capa i espasa per
ratificar-lo severament.
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
El dret d'autodeterminació està recollit en la Carta de les Nacions Unides (ONU) que l'Estat espanyol va acceptar en la seva entrada l'any 1955. Catalunya, com a nació, té tot el dret d'exercir-lo, però l'Estat espanyol ens el nega amb l'argument que en l'aprovació de la constitució ja el vàrem exercir.
Joaquim Ponsarnau i Cardelús Regidor a l'Ajuntament d'Arenys de Mar
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
Si, sense cap dubte. Catalunya, com a nació mil·lenària, te dret a dicidir i per tant a autodeterminar-se. Catalunya és una nació. I la nació és un plebiscit diari, es a dir, la constant voluntat de ser.
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
L'article 96 de la Constitució Espanyola diu que: "els
tractats internacionals passen a formar part de l'ordenament jurídic
intern".En aquest sentit, cal
recordar que la resolució 2.625 de les Nacions Unides de data 16 de desembre de
1966 fou ratificada per l'Estat espanyol el 30 d'abril de 1977. Aquesta
Resolució de l'ONU diu: "En virtut del principi d'igualtats de drets i de
la lliure determinació dels pobles, consagrat a la Carta de les Nacions Unides,
tots els pobles tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència
externa, la seva condició política i de prosseguir el seu desenvolupament
econòmic, social i cultural, i tot Estat té el deure de respectar aquest dret
de conformitat amb les disposicions de la Carta". Així, doncs, és ben clar
que a l'empara d'aquesta Resolució de l'ONU els catalans poden optar per
determinar "la pròpia condició política" . El Dret de
l'autodeterminació ha estat solemnement reconegut en dues ocasions en el
Parlament de Catalunya. Malauradament aquest Dret no s'ha aplicat de manera
clara en cap de les tres consultes que varen aprovar: la Constitució Espanyola
de 1978, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya de 2006.
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
No és legalment aplicable per tal com el marc legislatiu espanyol no ho permet. Ho pot ser en cas que s'estengui la jurisprudència creada a Montenegro. Tot i així, aquell país era legalment constituït per dos ens d'igual a igual (Sèrbia i Montenegro), mentre que els catalans estem en un segon graó jeràrquic, de iuro i de facto. Teòricament tots som espanyols i tenim en l'espanyol la llengua comuna i, a més, hi ha alguns espanyols que parlen una altra llengua. Aquest és el resum legal de la nostra situació. La meva manera de veure le coses equival a dir que espanyols, bascos, catalans i gallecs convivim dins d'un mateix estat que no permet que cap nació de les sobredites pugui realitzar plebiscits per valorar la conveniència de romandre en el mateix estat.
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
El dret a l'autodeterminació és, com qualsevol dret, quelcom que va lligat a la persona. Per tant, les persones que vivim al Principat de Catalunya, tenim tot el dret d'exercir-lo. Ara bé, la pregunta és si és possible. Doncs no, no ho és. L'Estat espanyol és un estat imperialista i feixista que, com a digne de tals adjectius, reprimeix qualsevol mostra, per petita que sigui, d'exercir aquest dret.
(A petició de l'enquestat, publico les respostes en la llengua en què han estat escrites; en cas que hi hagi algun lector que no pugui llegir la llengua castellana i que no disposi de cap traductor automàtic, pot demanar-me'n una traducció per correu electrònic.)
1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
No, creo que no; la constitución no sólo no lo permite sino que lo prohibe cuando garantiza la unidad indivisible del territorio español, a tiros si hace falta.
Oriol Ferran i Riera
Maiol Sanaüja i Soler
Àlex Acero
Joaquim Ponsarnau i Cardelús
Miquel Rubirola i Torrent
