Mai de la vida aconseguiré esquivar el "juny". Juny: se m'hi va morir el cor i se m'hi va morir el poema, també l'estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell i revela l'abast veritable de la ferida. Juny: el peix se'n va del mar de sang, neda cap a un altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d'arribar a mans dels morts.
Passada una primera fase en la qual hem
valorat molt positivament la democratització que han
significat els blocs a l'hora de tenir l'opció de publicar
tota mena d'informacions i continguts, fa temps que reflexiono sobre
els blocs, el periodisme i l'economia. Des del mes passat estic fent
una assignatura sobre Periodisme Digital a través de l'Ateneu
Universitari de la UOC i paral·lelament escolto i llegeixo
diverses fonts en aquest sentit. Hi ha una cosa que em preocupa a
propòsit del fenomen blocaire al nostre país i té
relació amb la llengua i el mercat. Observo que hi ha una gran
quantitat de blocs, d'informació. Hi ha persones que publiquem
senzillament la nostra opinió sobre l'actualitat política,
però d'altres mantenen uns blocs d'altíssima qualitat,
que són una font d'informació de primer ordre. I ho fan
per amor a l'art, al final (o en tot cas al marge) de la seva jornada
laboral.
Per damunt de tota altra consideració,
la Catosfera d'aquest cap de setmana ha estat la primera pluja
d'idees d'aquest cervell en xarxa que és la nostra blogosfera.
Crec que era César Calderón qui parlava dels tres tipus
de xarxa que hi ha: la centralitzada, la descentralitzada i la
distribuïda. Quan ho sentia pensava en el “Jo també
vull un estat propi” i en la manera com tothom es va fer seva
aquella proposta i va passar de ser receptor a ser emissor actiu.
D'alguna manera, la Catosfera ens ha estimulat les neurones i això
ja no ens ho treu ningú. Avui, fent una ullada als blocs tinc
la sensació que aquesta efervescència és clara.
Malgrat algunes crítiques com les de Jordi
Carbonell, Josep Sort (apriorística)
o Manel Bargalló,
crec que el balanç és bo. I no sé si és
pura casualitat, però percebo aquesta hiperactivitat neuronal
que us deia. Vegem-ho.
Dimecres passat presentàvem a Òmnium la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Tribuna Catalana se'n va fer ressò. També han escrit sobre la trobada alguns dels assistents: David Figueres, Marcús (també aquí), la blocaire Calaix de Sastre o jo mateix. Hi havia força blocaires: l'Èric Bertran, en David Navarrete, en Jordi Carbonell, en Toni Sellas, en Lluís Soler, la Lídia Pelejà, l'Enric Canela, i un llarguíssim etcètera. Entre tots, i amb la participació dels qui érem a la taula (Saül Gordillo, Víctor Alexandre, Guillem Salas i l'equip de la XBS) vam fer un debat sobre les possibilitats de la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Una de les qüestions que van sortir va ser els podcast. En Toni Sellas, que ja n'ha fet alguns, ens convidava a fer-ne més, perquè troba que és un recurs poc emprat i que dóna força possibilitats. També es va parlar de la importància d'incloure la versió en anglès dels textos que publiquem. Es van esmentar diverses eines de traducció, però també es va comentar que tenen els seus límits. Cal un espai des del qual el món pugui seguir el procés de secessió que està vivint el nostre país. En anglès i en altres llengües, però sí, sobretot en anglès. I com que les eines de traducció automàtica no són suficients, jo apostaria per una xarxa de blocs que es dediquessin a aquesta tasca.
Hores d'ara ja és força evident que l'activitat blocaire s'ha incorporat a la vida real i que hem sortit d'aquella suposada bombolla en què alguns encara ens veuen. Els blocaires som tan virtuals com ho puguin ser els directors de diaris. Menys poderosos, sí, però no menys reals. Per què dic això? Doncs senzillament perquè si miro què ha passat aquest mes de novembre i què tinc en previsió m'adono que tot gira al voltant de l'activitat blocaire. La setmana passada, el cap de l'oposició i líder de CiU Artur Mas va voler convidar un seguit de blocaires per comentar la proposta de la Casa gran del catalanisme i per xerrar de blocs i del seu videobloc. El resultat el podeu veure en aquest vídeo. A part, i com sabeu, també ens va convidar a presenciar la conferència en qüestió. En Mas, doncs, deu viure a la mateixa bombolla que nosaltres. Però això no és tot.
Sens dubte a causa d'algun error, el
bloc que esteu llegint apareix en la quarta posició en la
darrera
actualització del rànquing d'Alianzo. Ha de ser
algun error perquè em consta que altres blocaires que queden
més enrere tenen més visites. Si fos cert, crec que
seria la posició més alta que ha assolit mai aquest
bloc. Sigui quina sigui la posició, el cert és que des
d'aquest bloc han sortit diverses línies d'acció, s'han
obert diversos fronts. Res d'això no existiria si no hi fóssiu
vosaltres, els lectors, que no sou simples receptors del missatge,
sinó que l'amplieu i el redistribuïu. La xarxa de la
blogosfera sobiranista és cada dia més densa i
efectiva.
Ara fa un any, la "Crida a la blogosfera sobiranista" va
permetre dur a terme una acció coordinada. Del 4 a l'11 de
setembre, més de cent blocs van intitular els seus escrits amb
la frase "Jo també vull un estat propi". A partir
d'aquella proposta han nascut la Xarxa
de Blocs Sobiranistes i el web www.estatpropi.cat.
Enguany no repetirem aquella proposta, però podem fer una
altra cosa de profit si tots, blocaires i internautes en general, us
hi animeu.
És una satisfacció enorme asseure's davant l'ordinador i comprovar que cada dia va pujant el nombre d'adhesions a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) i a estatpropi.cat. Uns dies pugen més i altres pugen menys, però sempre pugen. Al moment d'escriure aquest apunt, a la XBS hi ha 436 blocaires. Ha estat un dels espais de referència per copsar les reaccions a la mort de Lluís Maria Xirinacs. No som només una xifra. Som una font d'informació i d'opinió. És com si cadascun de nosaltres portés una torxa apagada i ens anéssim aplegant a poc a poc, sense ser vistos, sense que ningú es fixi gaire en nosaltres. De cop, però, podria ser que ens trobéssim tots i totes en un mateix punt i que ens poséssim d'acord per encendre les torxes. Per avui, deixem-ho en una metàfora.
Després de llegir el llibre de Saül Gordillo arribo a la conclusió que el millor és el final. Però tranquil, Saül, que no em refereixo al decàleg de Vicent Partal; no estic dient que el millor del llibre sigui el decàleg i no el llibre en si. Nació.cat té dues parts. Formalment en són tres perquè el periodista blocaire de referència dóna un protagonisme especial al fenomen blocaire, però en realitat hi ha una primera part on s'explica com va anar la conquesta del .cat i una segona part on es fa un repàs de la Internet catalana a través dels seus protagonistes, inclosa la blogosfera.
Estatpropi.cat és una proposta que continua rebent adhesions sense parar. Cada cop hi ha més municipis que se situen en el mapa, i un cop situats, el nombre d'adhesions comença a pujar. En aquest arrelament en el territori, els blocs hi tenen un paper fonamental. Artuditu i el Bloc Mil·lenari, per exemple, crec que des de Banyoles, ha donat suport a la campanya, i a Banyoles ara mateix hi ha 35 adherits.
El fòrum del programa Àgora, que finalment es decideix a plantejar-se si Catalunya hauria de poder exercir el dret a l'autodeterminació, ha anat rebent diversos comentaris. El blocaire Talaiòtic, o Sergi Pascual, autor del bloc Sospitós habitual, ja hi han deixat els seus comentaris. Tot i que el programa presentat per Ramon Rovira ja ha rebut algunes crítiques per la tria de convidats, el fet important és que per primera vegada la qüestió de l'autodeterminació sigui tractada a la televisió pública catalana en un debat com aquest. A més, segons un comentari deixat per en Nil al meu darrer apunt i corroborat per un correu de la PSiP, Oriol Junqueras ha estat incorporat al programa a última hora. Qui no tingui televisor pot veure el programa per internet des d'aquesta adreça clicant a la pestanya on diu "en directe" i seleccionant "33". Proposo a la blogosfera sobiranista que des d'aques mateix moment participem massivament en el fòrum del programa per demostrar el nostre interès a plantejar el debat democràtic de l'autodeterminació. I durant l'emissió del programa, proposo que pengem apunts al bloc per comentar en directe l'emissió.
Al bloc de Saül Gordillo podeu llegir que el proper dijous 22 de març a les set de la tarda a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona es parlarà del fenomen dels blocs en català. Tot i que la blogosfera catalana troba a faltar la hiperactivitat blocaire de Saül Gordillo des que ha començat a dirigir l'Agència Catalana de Notícies, el país continua tenint altres fenòmens. Per això a l'acte hi intervindran Toni Ibáñez, Daniel Solano i Marc Vidal. El mateix Toni Ibáñez fa referència, des del seu bloc, a una conversa amb Vicent Partal sobre els estudiosos del fenomen, al llibre d'Enric Bruguera dins la Col·lecció Vull Saber de la UOC i al bloc d'Enric Gil. Després d'algunes incursions mediàtiques de Saül Gordillo a la ràdio i a la televisió; després de la posada en funcionament de Poliblocs, la blogosfera camina amb la passa ferma cap al ple reconeixement dels altres mitjans de comunicació. Tenim la sort que hi ha gent que treballa des de dalt per construir i prestigiar aquest mitjà. Ara només cal que l'engreixem des de baix, que creem més blocs, que ens coordinem en xarxes com la XBS.
Amb el vostre permís, destaco unes quantes aportacions remarcables a la blogosfera de les darreres hores i en faig un comentari final. Abans, però, us emplaço a visitar el bloc de Saül Gordillo, el més mediàtic dels blocaires, destinat a tenir un paper històric en el desenvolupament de la blogosfera sobiranista. Ell és una referència ineludible per estar al dia del que passa a la blogosfera catalana en conjunt. També una referència prèvia a la notícia que Ernest Benach ha rebut Enric Badosa i Blanca Serra, entre altres coses, per veure si podem recuperar les columnes de Puig i Cadafalch. Un nou esforç de la societat civil. I encara, una bona notícia (per E-notícies) que ajuda a construir la mentalitat d'Estat: l'acord signat amb l'ONU (aquí, segons El Singular Digital). I una recomanació: un article de Tribuna Catalana en què, veient que el Quebec, Escòcia i Flandes són actualitat per llur debat d'autodeterminació, es pregunta quan arribarà el torn de Catalunya. Si més no, tenim la sort de comptar amb alguns mitjans. Els altres ja cauran, tard o d'hora.
Avui ja en portem 19 i encara n'aniran sortint més. Els arenyencs i les arenyenques es van animant i continuen enviant les seves respostes. Agraeixo a tothom la col·laboració amb aquest bloc, que sovint costa trobar una estona per asseure's davant l'ordinador, reflexionar sobre unes preguntes i escriure sabent que es publicaran en un bloc. Gràcies de tot cor. Les preguntes s'han començat a estendre per la xarxa. A Menorca, el blocaire Talaiòtic ha fet seva l'enquesta i ja n'ha començat a obtenir les primeres respostes. Si el visiteu, trobareu un article en què cita l'arenyenc Marc Soler en la seva resposta a l'enquesta. Altres blocaires també han començat a respondre-la, com La Trappola, en Toni Hermoso de Softcatalà, Indústries i Caminars, Doi, etc.
