Catalunya Informació emet un
espai setmanal sobre l'activitat parlamentària anomenat
L'hemicicle. Us el podeu descarregar des del web
si voleu. En una de les seccions d'aquest espai es fan un seguit de
preguntes breus a algun parlamentari o parlamentària. Una de
les preguntes sol entrar en la qüestió de la relació
Catalunya-Espanya. El passat 16 de maig, per exemple, s'entrevistava
Núria de Gispert (CiU) i li demanaven “Independentisme,
federalisme o autonomisme?” I De Gispert responia que “ni una
cosa, ni l'altra ni l'altra”: “Des del meu partit, que és
Unió Democràtica, defensem la confederació.”
Un partit que defensa la confederació, si la lògica
política no em falla, hauria de donar suport a la recuperació
de la sobirania de Catalunya, i un cop recuperada, fer a Espanya la
proposta de confederació. De Gispert hauria d'aclarir si és
aquest el camí que ella i el seu partit volen seguir o si
prefereixen abocar el país a la incertesa d'esperar que la
iniciativa dels canvis vingui d'Espanya. D'altra banda, també
estaria bé que expliqués per què no en té
prou de confederar-se amb la resta d'estats de la Unió
Europea, entre ells Espanya, i es conforma a confederar-se només
amb Espanya. Com a anècdota
(perquè no és més que això), assenyalar
que entre república i monarquia, De Gispert tria monarquia.
Preferir que els impostos de la ciutadania es dediquin a mantenir una
monarquia quan hi ha tantes necessitats em sembla molt allunyat de la
realitat, però en la futura República Catalana tindrem
persones monàrquiques. Cap problema. Sabrem conviure-hi, com
sempre.
Una cosa és fer vaga,
deixar de penjar els apunts durant un temps indefinit a manera de
protesta per una situació de bloqueig, de fre a la
manifestació democràtica, i una altra de ben diferent
és plegar. La vaga indefinida la faig jo amb el bloc. Qui
plega, qui de fet ha plegat, és el company Francesc Garcia,
tècnic de Ràdio Arenys aquests darrers cinc anys si fa
no fa, una d'aquelles persones que sembla que tingui vuit o deu
orelles, capaç de controlar què passa a cabina mentre
fa una falca, selecciona una peça musical i atén el
telèfon. Mig Arenys deu haver passat pel seu control tècnic
infal·lible. Durant tots aquests anys, ha aconseguit que fer
ràdio sembli la cosa més senzilla i natural del món.
Avui, quan d'aquí a una estona vagi a treballar, ell ja no hi
serà. Ens ha fet el salt, com si diguéssim, i ara es
disposa a assumir nous reptes professionals. Espero que l'empresa on
ha anat a parar el tracti com es mereix, com allò que és:
un excel·lent professional i un company millor encara.
Ahir al vespre vaig
assistir, al Calisay d'Arenys de Mar, a la presentació del
projecte Heptàgon. La
presentació va anar a càrrec d'Èric Jover i Joan
Maluquer. És un projecte atractiu que actualment s'estructura
en quatre eixos: llibres, música, conferències i
cinema. Va bé que hi hagi algú que es preocupi d'anar
fent aquest tipus de xarxa. Encara que sigui sense ànim de
lucre. Ja arribarà el dia en què algú hi veurà
potencial per a una altra Startup2.0. El mercat de consum cultural
als Països Catalans és considerable i les noves
tecnologies ens l'acosten com mai abans. Només cal una bona
mediació, un portal que posi al nostre abast aquell llibre de
cuina de l'Alguer o aquell CD de dolçainers o qualsevol altra
cosa que a la FNAC o altres llibreries no volen vendre. Us recomano
que organitzeu una presentació del projecte al vostre municipi
i que visiteu el web.
Em compto entre els qui havien demanat
amistat virtual via Facebook al qui se suposava que era Ibarretxe ha
resultat no
ser-ho. No hi acabo de trobar la gràcia, a fer-se passar
per Ibarretxe. Ignoro si darrere d'això hi ha una l'ètica
hacker que vol cridar l'atenció sobre certs riscos i sobre la
falta de control al Facebook o si hi ha algú que es diverteix
suplantant els altres. En tot cas, val la pena tenir-ho present i fer
algunes comprovacions. Servidor mateix he hagut d'incloure els dos
cognoms al perfil (Mir i Oliveras) perquè un dia vaig conèixer
en Xavier Mir. I si no són també casos de suplantació,
a la causa
d'estatpropi.cat (que per cert va camí del miler a
Facebook) hi ha una bona colla de noms
que criden l'atenció (per exemple, Xavier
Trias).
A la presó per ofendre una
tela? Què cony passa aquí?!
És possible que l'Estat pugui
enviar algú a la presó per haver ofès un tros de
tela? No un estat d'aquells que ens pinten integristes i llunyans i
radicals sinó l'Estat espanyol, aquest que se les té de
demòcrata i que sobre el paper respecta els drets humans?
Aquesta és la pregunta que no puc evitar formular-me després
que ahir en Francesc Argemí entrés a la presó.
Tal com ens recorda el reportatge de Vilaweb.tv,
l'ultratge a la bandera és delicte, tot i que ja no implica
presó. Sembla que si Argemí va a la presó no és
per aquest delicte sinó per atemptat a l'autoritat i per
desordre públic, però l'ultratge a la bandera continua
essent delicte. I Argemí és a la presó i no tinc
gens clar que la sentència sigui justa. En qualsevol cas, em
sembla clarament desproporcionat i un cop més constatem que
l'Estat pot tenir la legalitat controlada, però que la
legitimitat és una altra cosa.
Diuen a Això
Toca que, en opinió de Dan Brown, el llibre Vostè
té un problema i aquest problema es diu PSCd'un
tal Xavier Mir es llegirà més que El codi Da
Vinci. No en tinc cap mena de
dubte. Avui he sentit que fins i tot hi ha gent que ha decidit passar
la nit a Barcelona per tal de ser els primers a adquirir-ne un
exemplar demà tan bon punt obrin les parades. Però per
si a part d'aquest llibre ple de moixaines i carícies al PSC
en voleu comprar algun altre, se m'acuden algunes recomanacions.
Un amable lector anomenat Josep em
preguntava ahir per quin motiu no parlo mai del transvasament.
Agraeixo que algú pensi que la meva opinió sobre un
tema puntual pot tenir interès, però la raó per
la qual no comento moltes coses és que cada dia hi ha massa
coses a comentar. Així de senzill. Amb tot, en deferència
a aquest lector, escriuré la meva opinió sobre el tema.
Lluís Recoder ha entrat en
l'agenda política i mediàtica. Ahir es va fer públic
que aposta per una renovació del discurs de CDC i per una
solució definitiva de la relació amb Unió. La
majoria de mitjans ho recullen, però us enllaço amb
Directe!
Aprofitant que hi ha canvi de disseny i de direcció (passem de
Joan Camp a Oriol Junqueras). El bo del cas és que la resposta
d'Artur Mas ha estat més acollidora que en els casos de
Fonollosa, Terradellas o Rovira. Personalment, les paraules de
Recoder em sonen a discurs buit i a operació interna. Ignoro
quin discurs vol renovar Recoder i ell tampoc no ho fa explícit,
però llegint-lo no em sembla que hagi copsat la necessitat de
sobiranització. Suposo que són estratègies
internes, però com a independentista, Recoder no m'aporta res.
Recordar Guillem Agulló avui és
recordar que encara som en un estat capaç de portar Èric
Bertran a l'Audiència espanyola i en canvi mostrar-se tolerant
amb agressions feixistes que no s'haurien d'haver produït mai.
Només per això ja mereix la deslegitimació.
Ahir una vintena d'amics, encuriosits i
apassionats per la història del nostre país i per la
seva més que probable adulteració, ens vam reunir en un
local de Barcelona sota la batuta de Jordi Bilbeny. Després
del sopar, Josep Mayolas va explicar breument quina relació
creia que hi havia entre el poeta Garcilaso de la Vega i Galceran de
Cardona i Requesens. La revisió històrica ens
portarà feina.
En Marcús es queixava en un
apunt que
no té cap mena d'importància si Bono és o no és
president del Congrés, que anem a remolc dels temes que ens
posen sobre la taula. David
Morgades (CDC) escriu: “Duran sigues ferm, no caiguis amb la
temptació i demostra que no donem suport a gent que
insulta i falta al respecte a Catalunya. Com deies en
campanya: “han de respectar Catalunya”.” A un editorial
de l'Avui llegim: “Dignitat. CiU no pot demanar respecte
per Catalunya i no trigar ni mig minut a negociar amb els que ens
insulten, es mofen de nosaltres o ens agredeixen. Bono no es mereix
el vot dels diputats catalans. Malament que el PSC hagi claudicat tan
ràpidament a les exigències del PSOE. Però els
diputats de CiU encara tenen l'oportunitat de fer-se dignes portaveus
del sentiment catalanista. Un seient a la mesa del Congrés no
val tant la pena.”
Avui en Bassas
es deu haver quedat de pasta de moniato quan en Carod li ha donat la
primícia en directe. No es presentarà al partit, però
no renuncia a ser el candidat a la Generalitat. Això
simplifica notablement el procés congressual d'Esquerra en un
dels seus aspectes: el debat de les persones. Per al segon debat, el
dels conceptes, Carod també ha deixat dues paraules que són
bàsiques: unitat i renovació. Ho subscric. I crec que
el seu gest facilitarà molt les coses. Però no el
jubilem abans d'hora. Carod té corda, molta corda. I el país
necessita persones com ell. Aclarit el debat de les persones i el
dels conceptes, ara cal continuar amb el de les idees i les
estratègies.
Ruben Novoa ha posat en marxa un grup a
Facebook en suport a Marta Ferrusola. Error. Em sap greu però
no hi donaré suport perquè trobo que les seves
declaracions sobre Montilla van ser molt desafortunades, com ho va
ser quan va dir que els havien robat la Generalitat. És
lamentable que un president de la Generalitat no sàpiga
pronunciar correctament el segon cognom de Josep Palau, i això
denota un desconeixement del país que lamento i que
l'encoratjo a corregir. Però d'aquí a les afirmacions
que va fer Ferrusola i que tant Sostres com Novoa han enarborat, hi
va un tros.
Permeteu-me que canviï de tema per
un instant i que no em refereixi al debat intern d'Esquerra. Avui els
comptadors del bloc reflecteixen una xifra rodona: 5.000 lectures de
l'apunt “Crida a la blogosfera sobiranista”, l'apunt que
posteriorment va desencadenar la campanya “Jo també vull un
estat propi”. Em sembla una xifra molt significativa. Aprofito per
reproduir la llista dels deu apunts més llegits des que els
blocs de MésVilaweb disposen de comptadors. D'altra banda, i
si no hi ha inconvenients de darrera hora, avui seré a Maresme
Digital TV, on el periodista blocaire de referència i
director de l'Agència Catalana de Notícies Saül
Gordillo ha pensat que tindria algun interès fer-me una
entrevista. Ja ho veieu: ell entrevistant-me a mi; el món al
revés. I demà és el dia de la presentació
del llibre Vostè
té un problema i aquest problema es diu PSC a la
llibreria Robafaves de
Mataró. Serà a les set de la tarda i comptaré
amb la inestimable companyia de Juli
Cuéllar (CUP) i David
Morgades (CiU), tots dos blocaires i tots dos de la XBS.
Com que la política es basa en
el vot, i ara que el 99,99% ja està escrutat i és
difícil que hi hagi sorpreses, és hora de fer
l'anàlisi dels vots per veure si en podem treure alguna
conclusió. Respecte de l'apunt d'ahir, caldria afegir-hi
l'onzè escó que finalment ha aconseguit CiU i l'anunci
de dimissió del conseller Puigcercós. L'apunt (dic
d'ahir però de fet el vaig publicar passada la mitjanit), ha
rebut força comentaris. Us els agraeixo moltíssim. De
debò; i espero que continueu deixant-ne, encara que molts
sigueu crítics amb mi (o precisament per això).
M'agradarà anar-los repescant i comentant amb calma. Ara,
però, crec que és prioritària aquesta anàlisi.
