Demà tindrà lloc a la
Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra una prometedora
jornada sobre l'independentisme als mitjans. L'organitza el
col·lectiu Comunicació i Independència amb la
Comissió 100 anys
d'Estelada. Nació Digital ja ha penjat la notícia.
Racó
Català també; i Llibertat.cat,
i Directe!,
etc. Enric Xicoy, un dels participants, en parla al seu bloc.
Però hi ha altres blocs que se'n fan ressò, com el d'en
Moi
Aguilar. I també en parla La
rebotiga informativa. I bé, si us en parlo jo és
perquè a mi també m'hi han convidat.
L'equip d'estatpropi.cat, atents com
sempre i disposats a tenir un paper fonamental en la recuperació
de la nostra sobirania, s'han tornat a mobilitzar per un motiu ben
especial. Han presentat la candidatura del web al concurs Startup2.0
(http://www.startup2.eu/). Al
web expliquen què s'ha de fer per poder votar aquest projecte:
es pot fer via Alianzo (http://www.estatpropi.cat/Startup2.0+alianzo)
o bé via Facebook
(http://www.estatpropi.cat/Startup2.0+facebook).
L'únic problema és que el termini per votar és
dimecres 7 de maig. Per tant, som davant d'una espectacular operació
llampec, d'una nova mobilització independentista en l'àmbit
d'Internet en què la col·laboració de tothom i
la rapidesa seran decisius a l'hora d'aconseguir l'objectiu. I
l'objectiu és col·locar estatpropi.cat entre els 10 més
votats d'Europa abans de dimecres.
Avui, quan justament fa setanta-set
anys de la proclamació de la República, s'ha fet a
Òmnium a Barcelona la roda de premsa dels actes de
commemoració dels cent anys
d'estelada. Blocs, digitals
i premsa en general ho aniran recollint. Ha estat un acte senzill,
però significatiu. Hi havia històrics de la lluita com
l'Espriu, personalitats com Jordi Carbonell o Fèlix Martí
o Armand de Fluvià; després hi havia altres lluitadors
com Agustí Soler, Carles Bonaventura, Enric Larreula, Carles
Benítez, Blanca Serra, etc. Me'n deixo molts. Pel mig,
generacions més recents representades per gent com en Roger
Buch, en Mikimoto, en Joel Joan, l'Elisenda Paluzie, en Gerard
Fernàndez, en Toni Hermoso, etc.; de perfils diversos i edats
diverses. I per acabar, gent jove, amb la majoria d'edat acabada
d'estrenar, com l'Èric Bertran.
Són quinze dies en què
els candidats no deixen gaire espai per a res més i provoquen
una saturació política a la xarxa que es nota. Si la
campanya té alguna utilitat, segur que no és per als
qui naveguem per la catosfera i pengem apunts en blocs. Tampoc en deu
tenir per a la militància, que suposem que en tots els casos
té el vot decidit. Dels tres fronts sempre comentats per
aquest bloc, només el primer i el segon tenen un rol intensiu
fins al 8 de març, però el tercer no dorm pas a la
palla. Com sabeu, el dia 9 hi haurà taules a diversos indrets
de la nació per recollir signatures pel dret de decidir. I
avui, gràcies a un apunt d'en Marc
Belzunces a la XBS fa poc més
d'una hora, m'assabento que el projecte estatpropi.cat
ja té més de 18.000 adhesions.
Quan el passat 28 de novembre es va
presentar la Xarxa de Blocs
Sobiranistes a Òmnium
Cultural a Barcelona (on aquesta tarda tornarem a ser presents al
costat d'altres iniciatives), ja va sortir la qüestió de
la internacionalització. És una necessitat i ho sabem.
Cada cop en som més conscients. Encara no sabem quina és
la millor solució o la millor estratègia, però
anem provant coses. N'hi ha que provem d'obrir blocs
en anglès encara que no tinguin gaires visites. De tant en
tant arriben bones notícies de portals com Nationalia
o altres, etc. I recentment, un servidor està provant una
altra eina que pot donar, pel que es veu, molt bons resultats: el
Facebook.
Òmnium Cultural continua fent un
excel·lent servei a la comunitat dels Països Catalans. El
seu lema, llengua, cultura i país, inclou la qüestió
de la sobirania, un debat que tenim obert i ben obert i que algunes
formacions es dediquen a ignorar sistemàticament. El passat
mes de novembre ja van organitzar una jornada que va resultar d'una
gran utilitat i interès. Demà a les set de la tarda, i
salvant les distàncies amb la jornada que acabo d'esmentar, en
el marc dels Dijous d'Òmnium tindrà lloc una
conferència sobre l'activisme
independentista a la xarxa. L'organització ha tingut el
detall de convidar-m'hi com a representant de la Xarxa
de Blocs Sobiranistes. Espero ser capaç de transmetre què
han significat els blocs per al projecte independentista. En tot cas,
no estaré sol. A la taula també hi haurà Oriol
Falguera de Freecatalonia,
Carles Benítez de Llibertat.cat,
Guillem Sureda de Racó
Català, Marc Belzunces d'estatpropi.cat
(mentre altres companys són a València presentant
la iniciativa; per cert, fa uns moments escassos ha fet pública
la nova web, que segurament portarà directe a les 20.000
adhesions) i Joan Camp de Directe!
Us convido a venir-hi.
En el seu bloc
a myspace es presenta sota aquest nom híbrid entre
Veneçuela i Barcelona. Barnaçolana? Veneçonina?
No ho sé, però independentista, segur. La Jeannette ha
col·laborat amb Som i
Serem a través del seu espai “El
racó de la Jeannette”. L'he coneguda a través del
Facebook (si encara no hi sou,
no us ho perdeu!) i m'he adonat que no era simplement una persona que
entenia les nostres aspiracions sobiranistes i hi simpatitzava, sinó
que estava decidida a ser-ne protagonista i impulsora activa. Entre
altres coses, convida els seus contactes a afegir-se a la causa
independentista per un estat propi que en Lluís Soler va
iniciar a Facebook com a mitjà de difusió
d'estatpropi.cat (per cert,
la causa porta més de 500 membres i estatpropi.cat, prop de
17.500 adhesions). Si encara hi ha algú que pensa que una
persona nascuda a Veneçuela no pot ser independentista, és
que no ha entès res d'aquest país i del seu projecte
nacional. Però això no és tot.
"E aqui en Ualencia en lany de ·M·CC·LXXVI·, ·VIº·
Kalendas Augusti, lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de
Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de
Montpeyler, passa de aquest segle: Cuius
anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace:
Amen.
Aquest libre feu escriure lonra en Ponç de Copons
per la gracia de Deu abbat del honrat Monestir de sancta Maria de Poblet: en lo
qual Monestir jau lo molt alt senyor Rey en Jacme, aqueyl de que aquest libre
parla dells feyts que feu ni li endeuengueren en la sua uida.
E fo escrit en lo dit Monestir de Poblet de la ma
den Celesti Destorrens, e fo acabat lo dia de sent Lambert a ·XVII· dies del
mes de setembre, en lany de ·M·CCC·XLIII·"
Que cada dia en som més pot
semblar un tòpic però no ho és. Coneixeu algú
que abans fos secessionista i ara sigui unionista? En canvi, la
quantitat de persones que eren unionistes (per inèrcia o per
convicció) i ara volen la independència és
significativa per quantitativa i per qualitativa. En l'àmbit
dels blocs, la XBS continua essent un molt bon termòmetre
perquè cada dia més persones amb bloc deixen constància
que aposten per aquesta via. Darrerament ho han fet els Motoristes
pel Cat, que a més de voler portar el CAT a les
matrícules volen la independència. Han obert bloc fa
poc. Si sou motoristes i voleu la independència, ja ho sabeu.
Comencen a arribar les primere
reaccions a la presentació del document base per a la llei de
consultes populars elaborat pel CES. Ahir al vespre Mònica
Terribas, en un exemple més de professionalitat (o crosta en
termes joanferranencs) i considerant amb molt bon criteri que hi
havia una notícia important per explicar a la societat
catalana, va entrevistar els dos López (Héctor López
Bofill i Alfons López Tena; i hi ha un altre López de
qui també sentirem a parlar cada cop més: López
Burniol). Una de les nombroses idees que van transmetre (paga la pena
veure l'entrevista
sencera) és que tenim al davant un instrument democràtic
de gran utilitat per als temps que corren. El mateix president
Montilla ha manifestat la seva preocupació per la creixent
desafecció. Ara no tindria sentit que ni ell ni el PSC
s'oposessin a aquesta llei que s'ha d'elaborar. Com que la gent del
CES va per feina (independentisme de corbata, Andreu!), ahir
presentaven la proposta als mitjans i avui mateix la faran arribar
als dos partits que s'han mostrat interessats en la qüestió:
ERC i CiU. Ara bé, cal pensar que a ICV i al PSC també
correran a interessar-s'hi. Perquè ells potser no volen la
independència, potser aposten pel federalisme, però
demòcrates sí que ho són tant els uns com els
altres, no?
Ja està. Ja s'ha presentat el
document de bases. El CES ha trobat una escletxa per poder fer
drecera. Tan bon punt la llei estigui elaborada i aprovada podrem
encetar el pols amb l'Estat. Segons la rapidesa amb què això
passi, coincidirem més o menys en el temps amb la consulta a
la societat basca. Ara serà difícil que s'aconsegueixi
protagonisme mediàtic per a aquesta escletxa. En alguns casos
perquè no se n'entén la importància i en
d'altres perquè s'intenta minimitzar-ho, però la llei
marcarà un abans i un després en el procés cap a
l'estat propi que volem.
A un mes i mig aproximadament de les
eleccions, és difícil escapolir-se del tema. Malgrat la
sensació que els interessos catalans no hi tenen res a
guanyar, tots en continuem parlant. És normal, però
també és bo cridar l'atenció sobre la remor que
hi ha aquesta setmana. Passaran tot de coses que no tenen res a veure
amb les eleccions, però sí amb la política.
Perquè la política, cal recordar-ho, existeix més
enllà de les eleccions, les enquestes i els titulars dels
mitjans.
Martí Estruch al Mail
Obert de Vilaweb: “Ibarretxe domina a la
perfecció l'oratòria i les tècniques de
comunicació, i des de dalt de l'escenari transmet honestedat i
encomana entusiasme. Segurament que són els dots mínims
que cal exigir al president d'un país. Alguns països, com
el nostre, tenen un nivell d'exigència més baix,
òbviament.” Efectivament, el president Montilla és
un desastre de l'oratòria i el cap de l'oposició Artur
Mas té una ambició nacional de nivells subterranis. Com
que tenim aquesta situació, comencem a sospesar si el problema
és la llei electoral, si és el sistema de partits...
Anem matant totes les herbetes dolentes i ens entretenim a esfullar
la margarida. L'únic que té un parell de corrents
crítics és ERC. Aquí sí que hi ha
autocrítica, però què fa la militància de
CiU i PSC per oferir-nos líders polítics que dominin
l'oratòria i que transmetin entusiasme?
Avui és el dia. El ressò
de la conferència d'aquesta tarda és extens. En parla
Jordi Cabré al Singular
Digital, l'Avui pregunta als
lectors quina opinió els mereix Ibarretxe i un 81% afirma que
“bona”. Gemma Calvet escriu “Benvingut
lehendakari” també a l'Avui. Vilaweb també
dóna la notícia: “Ibarretxe
exposa a Barcelona el seu model de referèndum”. I El
Punt publica que “CDC
i ERC, amb Ibarretxe, el govern, no”. Amb tot, la majoria de
mitjans donen molt més pes a l'exclusió d'un tal Ruiz
Gallardón de les llistes del PP. Qüestió de
prioritats i d'autocentrament.
No repetiré per enèsima
vegada allò que els fets són més importants que
les paraules perquè Montilla en va abusar, ha donat més
paraules que no pas fets i des que se li ha girat en contra tothom li
refrega l'expressió pels morros (i ben fet que fa); també
perquè en el fons penso que paraules i fets corresponen a
realitats i àmbits diferents i que una paraula en el moment
precís i en el lloc adequat pot tenir més
transcendència que molts fets. Som de naturalesa simbòlica
mal que ens pesi. Però ara no volia entrar en això sinó
que volia centrar-me en els fets i advertir que, més que
l'oposició paraules-fets, m'interessa la dels fets ocorreguts
i els fets percebuts, o com el pas del temps i la mediatització
de l'opinió desfigura les realitats, les buida de contingut o
les exagera, etc., etc. I volia centrar-me molt concretament en la
percepció que ha quedat del fenomen de la manifestació
de l'1 de desembre de l'any passat.
