La crisi econòmica, ara que ja ni tant sols el govern espanyol la nega,
és una situació que tenim sobre. Ens afectarà a tots en major o menor
mesura, però tot apunta a que en ve una d’aquelles que a tothom
esquitxa. Òbviament, n’hi ha que tenen reserves per passar-la sense
problemes, però aquests no seran pas objecte dels meus comentaris.
Escric aquest article en relació amb l’anàlisi de conjuntura que ha publicat Endavant-OSAN
aquest mes d’agost. Es tracta d’una crítica constructiva, d’algunes
aportacions al debat entorn què cal fer en aquest moment i d’alguns
elements que crec que hi manquen. Possiblement les reflexions fan força
més enllà de l’anàlisi, però desgillar certes coses no és massa fàcil.
En general el document fa un bon anàlisi de la situació econòmica
actual. Possiblement hi ha moments en que hi ha un excés de dades sense
després ser massa tractades (massa llistats de noms d’empreses, etc.)
que tot i que donen rigor a l’estudi, no són prou explotades com a font
d’informació. Però no és sobre la metodologia que vull parlar, sinó
sobre l’estratègia que l’Esquerra Independentista i la anticapitalista
en general ha de seguir en un moment clau com és el de la crisi del
sistema econòmic actual. És per això que el text va força més enllà de
l’anàlisi d’Endavant i que s’hi creuen diversos temes. (segueix)
Es tracta d’una arma prohibida a molts estats de la Unió Europea per la seva perillositat i el seu ús està estrictament regulat, igual que les porres (defenses o bastons policials que en diuen), no poden utilitzar-se contra zones vitals. La realitat és una altra. Parlo de les pilotes de goma, unes boles de cautxú dur amb un nucli metàlic (de plom o quelcom similar) que surten a gran velocitat d’escopetes d’aire. He vist els efectes en més d’una ocasió i he tingut la sort d’esquivar-ne més d’una. Veure com un energumen protegit fins a les dents apunta amb precisió al teu cap amb aquesta arma no fa cap gràcia, però menys en fa que encertin el tret.
Els incidents causats per la xusma espanyolista per la final de l’Eurocopa d’enguany han estat notícia per molts motius. Reparar la font de la Plaça d’Espanya de Barcelona costarà 150.000 euros (ja que hi som que la canviïn sencera, nom inclòs). Aldarulls a diversos punts, destrosses, enfrontaments, agressions xenòfobes i polítiques, atacs a locals (Casals Jaume I per exemple). Aquesta és la gran festa cívica de “la roja”. Ben cara ens ha sortit perdre aquesta Eurocopa (sí, jo l’he perdut perquè ha guanyat Espanya). I és que ha estat l’excusa perfecta per a l’espanyolisme i l’extrema dreta latent a la nostra societat per sortir i deixar anar els seus sentiments més patris. Tot plegat, això si, amb l’enaltiment de polítics i mitjans de comunicació que han exaltat les virtuts de la “selección nacional” i han atiat més odi que alegria. (segueix)
atz |
Universitat |
dilluns, 7 de juliol de 2008 | 11:33h
El passat dijous 19 de juny, el Consell Interuniversitari de Catalunya, l'ens que agrupa les universitats públiques catalanes i la Conselleria, va acordar exigir el nivell C de català als professors que hi vulguin treballar. Com sempre hi ha qui ha posat el crit al cel. El motiu d'escàndol, però, no és l'exigència sinó que a aquestes alçades haguem de fer normatives d'aquest tipus i que això sigui notícia. A veure si no et demanaran alemany a la universitat de Berlin! Malgrat tot, és una bona notícia. Calen mesures urgents i contundents per garantir que els català és la llengua vehicular a l'administració i tots els àmbits de l'ensenyament, des del parvulari fins a l'ensenyament superior. (segueix)
atz |
Actualitat |
dijous, 5 de juny de 2008 | 09:40h
Dues notícies des de la biblioteca de la Facultat de Dret de la UB
Dues penjades en solidaritat amb el Franki davant d'institucions penitenciàries
Dues joves solidàries amb el Franki s’han penjat avui a les 9:00 del
matí a un arbre i un plafó davant de la seu del departament de Serveis
Penitenciaris de la Conselleria de Justícia, al carrer Aragó 332. Tenen
la intenció de quedar-se penjant allà fins la manifestació per la
llibertat del Franki de Terrassa que tindrà lloc dissabte. S’ha
convocat una concentració de suport a les portes de la Conselleria.
Amb aquesta acció es vol recordar que les mobilitzacions per la
llibertat de Francesc Argemí continuen i es convoca a l’acte que avui
dijous tindrà lloc al Col·legi d’Advocats de Barcelona a les 18:30 al
voltant dels delictes d’injúries a la Corona i ultratge a Espanya; i a
la manifestació de dissabte 7, a les 17:00 a la Plaça del Diamant.
Davant les notícies sobre la concesió del tercer grau al jove
terrassenc; s’exigeix la seva immediata posada en llibertat sense
condicions, com també es vol denunciar la repessió patida per totes
aquelles persones que a travès d’accions de desobediència civil s’hi
han solidaritzat, tot denunciant la naturalesa política del procès
judicial i policial. Actualment la consellera Montserrat Tura és la
responsable política que el Franki estigui encara empresonat i d’ella
depén la seva posada en llibertat aquesta mateixa setmana, com també
les condicions concretes de l’esmentat Règim Obert que afectarà el
nostre company. La repressió no ens aturarà.
La lluita continua!
Lliberat Franki!
Vilaweb. Barcelona tindrà el primer fiscal d'assetjament immobiliari del país
La crisi del sector ha fet caure en picat aquest tipus de casos
Barcelona tindrà un fiscal especialitzat a perseguir els casos d'assetjament immobiliari que es produeixin a la ciutat, segons un acord signat ahir entre el batlle Jordi Hereu i la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte. El fiscal es coordinarà amb l'ajuntament per analitzar les denúncies que arribin i instruirà les corresponents diligències d'investigació per portar als tribunals els possibles delictes. Si la idea funciona, s'estendrà a altres municipis catalans.
Entre el 2004 i el 2007 el consistori barceloní va rebre 509 denúncies d'assetjament immobiliari, un 33% de les quals de Ciutat Vella. El nombre de casos ha caigut en picat aquest any entre gener i maig: l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) ha rebut 23 reclamacions, un 81% menys que en el mateix període de l'any passat. El regidor d'habitatge, Antoni Sorolla, ha atribuït la davallada a la crisi del mercat immobiliari i, també, a l'esforç de l'ajuntament per combatre el fenomen. La foto de Vilaweb és una roda de premsa que vem fer al 'eixample per denunciar el cas d'Enric Granados.
atz |
Universitat |
divendres, 30 de maig de 2008 | 19:55h
Fa dues setmanes el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va denunciar públicament la intenció del degà de la Facultat de Dret de la UB, Enoch Albertí, de convocar una Junta de Facultat en període d’exàmens per aprovar els nous Plans d’Estudi adaptats a Bolonya [veure comunicat]. L’article 7 del Reglament de la Facultat de Dret exclou la possibilitat de convocar aquest òrgan fora del període lectiu i fa exclusió expressa del d’exàmens. Malgrat això es va comunicar a la Junta celebrada el 21 d’abril, i en una reunió posterior amb el Secretari de la Facultat, que l’equip de govern del centre segueix amb la intenció de convocar-la. (segueix)
El proper 14 de juny se
celebrarà al Fòrum de Barcelona el Congrés Nacional d’ERC. Una setmana abans,
el 7 de juny, les seus comarcals acolliran les eleccions primàries per escollir
el President i Secretari General d’ERC. S’hi presenten quatre candidatures si
no hi ha pactes previs entre elles, una possibilitat que RCat però que omple de
dubtes la candidatura liderada per Uriel Bertran (EI). Al congréss’hi ha d’aprovar la ponència que marcarà
l’estratègia d’ERC els propers anys i dos són els temes que han centrat el
debat: la separació entre càrrecs de govern i de partit (model EAJ-PNV) i la
possibilitat de revisar i fins i tot trencar el tripartit actual. (segueix)
atz |
Actualitat |
dijous, 15 de maig de 2008 | 10:01h
El col·lectiu de blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona. (segueix)
atz |
Actualitat |
dimecres, 14 de maig de 2008 | 22:38h
El 25 d'abril de 2007, durant la jornada de lluita nacional pels 300 anys d'ocupació espanyola, dos companys de Maulets van ser detinguts per haver substituït la bandera espanyola del Castell de Monjuic per una estelada. Aleshores em van demanar que fes una explicació del delicte d'Ultraje a España. No era la primera volta que imputaven a algú aquest delicte i el cas d'en Franki encara estava a l'espera de la resposta del Tribunal Constitucional. Ara ja no esperem altra cosa que la seva llibertat, en Franki de Terrassa ja és ala presó.
Amb tot plegat m'he proposat refrescar la memòria i rescatar aquell article, però no l'he trobat. Per sort encara hi ha qui guardava el tríptic que van fer des d'Alerta Solidària amb una versió escurçada del text. Així em proposo refer el text i mirar d'explicar-vos què vol dir això dels ultratges a ves a saber quina bandera i quina pàtria.
El delicte en qüestió està tipificat a l'article 543 del Codi Penal, en el capítol de delictes contra la Constitución. La seva aparició al sistema penal es remunta la Ley de Jurisdicciones de 1906. Ara bé, l'antecedent directe de l'article avui vigent va aparèixer a la temuda Ley de Seguridad del Estado, promulgada el 1941 en plena repressió franquista (només dos anys després dela derrota de la Guerra Antifeixista 1936-39). L'objectiu de l'article era castigar actituds contràries als valors de la Nación española i al sentiment d'unitat d'aquesta. Temps més tard va ser modificat per poder incloure en aquest tipus penal les crítiques, ja no a Nación sinó també a la forma política de l'estat, és a dir, al règim nacional-catòlic dirigit pel dictador Franco. (segueix)
atz |
Universitat |
dimarts, 13 de maig de 2008 | 21:42h
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) fa anys que, com la majoria del moviment estudiantil, combatem amb insistència l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. A la Facultat de Dret de la UB la manca d'organització dels estudiants ens ha portat a una situació prou difícil però per sort enguany el nucli de l'independentisme revolucionari a les universitats ha rebrotat. Un nucli del SEPC està plantant cara a l'aprovació dels nous plans d'estudi adaptats al Procés de Bolonya (EEES). Malgrat això, el deganat, pressionat pel rectorat de la UB i pel calendari imposat pels governs, està disposat a tirar endavant els nous plans d'estudi peti qui peti. Sabem que molts professors no hi estan d'acord, que la majoria d'alumnes tampoc, i sobretot perque les coses no es poden fer depressa i corrent. A continuació us deixo el text que hem penjat per la facultat i que seguirem difonent entre els membres de la comunitat universitària, especialment els i les estudiants, respecte al calendari de l'equip de govern per aprovar els nous plans.
atz |
Altres |
divendres, 2 de maig de 2008 | 12:24h
Porto quasi un mes sense escriure res al bloc i l'activitat ha decaigut força. Jo, que sempre he criticat l'abandonament dels blocs, soc víctima de les meves pròpies paraules. No és res de nou, parlo massa que sovint em trago les meves paraules lletra per lletra, però vaja, no em preocupa massa. Han estat unes setmanes força embolicades. Vam passar les eleccions d'estudiants a la UB, molta feina amb el SEPC (i la que encara ens queda per fer). L'abril sempre és un mes mogut: l'aniversari de l'assassinat d'en Guillem, Sant Jordi, el 25 d'abril (amn 3 hores tirats a la via i una gran nit)... i quan s'acaba... l'1 de maig! Aquí és quan realment et fots la gran òstia, l'1 de maig. El dia dels treballadors és el terror dels estudiants: els exàmens no s'acosten, senzillament arriben!
La meva capacitat de comunicar-me amb vosaltres en aquest espai que compartiu amb mi disminueix dràsticament. En menys d'un més tinc el primer examen i la broma s'allargarà fins a finals de juny. Enguany no estan del tot mal posats al calendari ja que podré gaudir de Sant Joan (tot i no haver acabat) i amb una mica de sort baixar al sud a final de mes per participar del ritual valencià dels bous (si es pensen que correré amb vaques i bous ho porten clar, a mi que em deixin la cassalla!). La veritat és que encaro aquesta avaluació amb pocs ànims però amb dos actius importants: el gener vaig deixar la cosa prou ben situada i soc conscient que no hi ha més remei que currar per aprovar.
Aquest és un d'aquells articles que mai acabo publicant. S'acaben quedant com a esborranys fins que al final, al cap de mesos, els esborro de l'arxiu sense que ningú els llegeixi. Així doncs, no m'allargaré més, a veure si d'aquesta manera aconsegueixo publicar l'article.
Salut i molta sort als qui tingueu exàmens! Guanyarem!
atz |
Actualitat |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 19:18h
Un any més i ja en van 15 des que un grapat de neonazis emparats per la classe política espanyola, per una premsa infame i per una justícia al sevrei dels nostres enemics assassinaven Guillem Agulló, militant de Maulets. Cada any el recordem però enguany ja en fa 15, i les dates rodones sempre fan resorgir les efemèrides. No parlaré més sobre en Guillem, ho he fet diverses vegades però avui crec que és dia de penjar el manifest que Maulets ha fet públic. Només recordar un altre jove entre tants, en Carlos, jove madrileny assassinat per un militar que es dirigia a una manifestació xenòfoba. Fins quan aguantarem?
15 ANYS DESPRÉS, NO T’OBLIDEM
L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana. (segueix)
Les eleccions espanyoles d'ahir són, en general, una mala notícia. Tampoc posaré el crit al cel ja que jo mateix vaig apostar per no votar a cap dels partits que es presentaven i sumant-me a la crida de la CUP per votar en blanc, nul o abstenir-se. Tornaria a fer el mateix ara que sé els resultats. Com diu en company Juli Cuéllar [enllaç] el primer objectiu dels independentistes d'esquerres era castigar fortament als partits catalans que s'han mostrat submisos al PP i al PSOE. CiU, ERC i ICV han perdut 453.529 vots (a destacar que 346.883 els ha perdut només ERC). Anem per partits i després a les primeres conclusions:
ERC és la notícia de la jornada sense cap mena de dubte. Ni el
bipartidisme que hi ha hagut en aquestes eleccions, ni el vot útil
anti-PP ni la excepcionalitat del 2004 justifiquen la santa òstia que
s'han pegat. ERC ha pagat el preu d'una política de claudicació front
el PSOE, i és que fer president de la Generalitat a un membre de
l'executiva federal del PSOE no podia sortir gratis. Ja ho van pagar a
les eleccions municipals on la irrupció en el panorama polític de
l'Esquerra Independentista, vehiculada per les CUP, va suposar un fort
revés pels republicans. És possible que encara estiguin a temps de
refer-se parcialment si saben fer autocrítica però tot apunta a que han
perdut la referencialitat com a partit independentista d'esquerres.
Caiguda la màscara i pagat el preu s'obre un espai en la política
catalana per l'opció rupturista i de base que representa
l'independentisme combatiu i d'esquerres, però d'això en parlarem més
endavant. Puigercós ja ha plegat com a conseller per mirar d'endreçar
el partit, ja veurem si se'n surt, ho té difícil. És clar que si només busca carregar-se en Carod, la feina hauria de ser fàcil. (segueix)
Després d'haver repassat algunes de les candidatures que es presenten a la demarcació de Barcelona (i que per tant són les què puc votar) i de fer un repàs del què han estat aquests 4 anys d'estira-i-arronsa a Madrid, ha arribat el moment de parlar què votar, si és que cal fer-ho. El proper 9 de març només hi ha tres opcions: votar en blanc, votar nul o no votar. Cal castigar a una classe política servil i submisa als interessos dels nostres enemics, així com mostrar un rebuig al marc jurídico-polític que ens imposen els estats espanyol i francès. (segueix)
Article publicat a Llibertat.cat [enllaç]
Articles publicats a l'Accent 131 [
