xcapdevila |
dimecres, 5 de novembre de 2008 | 12:04h
Yes, we can.
Sí, ha estat possible. Ells -nosaltres?- han pogut. Amb una partcipació massiva i històrica, en un país que és molt abstencionista i on els ciutadans s'han d'inscriure per votar, el mulat (que no negre) Barack Obama ha guanyat les eleccions i serà el proper president dels Estats Units d'Amèrica, l'estat més poderós del món i el que més marca la línia de la civilització en la que vivim. Per la part que ens toca, també és el nostre President. I a mi m'hagués agradat votar-lo. I aquesta nit ser al costat del llac Mixigan de Xicago, en mig de milers de ciutadans il·lusionats, i aplaudir al jove senador ("només" té 47 anys!) per Illinois nascut a Honolulú la vigília de la Festa Major de Vilanova, de mare nord-americana i pare d'origen africà, i dir-li amb accent xicano: "No nos falles Barack !"
xcapdevila |
divendres, 31 d'octubre de 2008 | 19:37h
Un 31 d'octubre. Dia de castanyes i, aquell any, de reflexió. Complia mig segle de vida i vaig (vàrem) voler celebrar-ho amb tota la família i amb tots els meus amics. Vàrem ser molts, gairebé tots encara que no tots; amb cada un dels presents s'hi podia escriure més d'un capítol de vivències i convivències. Amb alguns (poquets i poquetes) dels que no hi eren podria escriure també capítols o un volum sencer.
Va ser una castanyada innoblidable. Sobretot perquè allà van començar (o allà en vem fer la presentació oficial) algunes coses que encara continuen; aquells propòsits que es fan (mai no és un de sol, per si fallès!) quan es bufen les espelmes s'estan complint, sobretot perquè no eren brindis al sol ni apel·lacions a la sort, sinó compromisos íntims amb un mateix, que són els més difícils de complir, a la recerca de la bona sort.
Allà va començar l'Aventura Americana, encara que costés tot un any en arrancar. I de retruc de l'Aventura també aquest bloc que el mes que engega farà el primer aniversari.
Ja fa 2 anys i encara em dura l'alegria i l'agraïment. I com que no m'agraden els exercicis de nostàlgia ja no en parlaré més. En tot cas, només recordaré la idea central amb que vaig encarar el Cinquantenari: els 50 anys que queden (48 ja només) me'ls prendré encara amb més ganes i optimisme que els 50 que acabava de complir.
Pujar a la Mola de Sant Llorenç del Munt un dissabte d’octubre seguint la convocatòria del Col·lectiu Atzavara (ara rebatejat COPULAMOL) és una barreja entre el ritus tradicional i la sorpresa hilarant.
Va ploure però poc, el just per fer l’excursió diferent (“te’n recordes d’aquell any que hi havia una boira de collons i vàrem arribar a dalt ben xops?”) i de fet el plugim persistent i la boira van servir per escurçar camí per l’opció curta i per bastir el paisatge d’un encant bucòlic que evocava el bosc encantat d’alguns racons del Camino gallec.
Va haver-hi alguna absència notable. Però també presències destacades com la d’un ambaixador a l’estranger, un ex-director general autonòmic, un ex-sotsdirector televisiu reconfirmat, un director de programa que havia d’anar a l’Arboç i va suspendre l’actuació per quedar-se més estona, una ex-directora de l’Hopitalè, tres flamants campionsde la Murmanskroute Bacardi ‘08(http://www.murmanskroute.com/grupob ino oblideu posar l’edat), una cara de Tele5... i la resta de beteveros originaris avui escampats per despatxos i redaccions variades dels millors mitjans del país: Lavínia, TV3, Mediapro, la Malla, la Dipu, TVE... o l’essencia incombustible de l’actual Barcelona TV.
xcapdevila |
dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 20:50h
Aquest cap de setmana he descobert Formentera. Era la tercera vegada que hi anava però mai havia vist l'illa com ara. La primera va ser fa 25 anys, una escapada des d'Eivissa i tomb ràpid en vespino mentre el Jofre des de la panxa de sa mare havia incrementat el mareig provocat per la travessia. La segona en fa uns 15 en les úniques vacances compartides amb la Montse, el Salvador i els nens on la reivindicació d'un "polo" va acabar amb una plantufada (una de les poques de sa vida) que va marcar els meus dits per vàries setmanes a la pell finíssima de la galta de mon fill.
Aquesta tercera anada també té el seu anecdotari però la seva singularitat no és tant personal sinó més aviat col·lectiva. Els protagonistes es diuen Els Amics de Formentera i recorrer l'illa caminant amb ells ha estat una experiència absolutament excepcional. Porten 8 anys fent la Volta a Formentera a Peu i es coneixen els camins i els racons més interessants del que algú ha ano menta "l'últim paradís de la Medierrània". Aquesta és la seva web: http://www.amicsdeformentera.cat/
xcapdevila |
dimarts, 7 d'octubre de 2008 | 21:16h
Diumenge va celebrar-se el XXII Concurs de Castells de Tarragona. Potser no va ser el millor de la història en quan a castells (el rècord encara el té el del 2000), però sí el més ben organitzat i el més vist de tots els temps.
Els organitzadors, en Miquel Vendrell, en Jordi Jària, el Xavi Ribera i segurament molta gent més, van aconseguir el repte d'enllestir el Concurs en 5 horetes (d'1/4 d'11 a 1/4 de 4) amb un bon ritme i un bon desplegament de mitjans que el feia absolutament digerible per a públic i per a castellers.
I també va quedar demostrat que el Concurs és un bon producte televisiu. Tres hores d'emissió en directe (que haguessin pogut ser 5) on s'hi barrejaven informació trepidant, imatges espectaculars, tensió, competició, rivalitat, emoció... Sense pecar d'immodest i amb moltes coses a millorar (ja porto 24 hores de reunions intentant-ho) el 'Quarts de Nou' de diumenge va ser un repte passat amb bona nota i que pot obrir una nova dimensió en el tractament televisiu dels castells a casa nostra. Hi ha un debat obert i bones perspectives si el món casteller vol jugar-hi.
I no és l'únic debat obert. Seguiu llegint i mireu les fotos.
Volia fer un post pre-concurs per fer ambient, volia escriure impressions en calent diumenge, volia fer reflexions dilluns, volia, volia... però fins ara no he tingut temps de posar-m'hi.
xcapdevila |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 09:43h
Avui és la Mercè. La Festa Major de Barcelona que aquest any per a mi està passant una mica per alt... Entre feina i pluja es podria dir que no he participat en cap acte, cosa que és una llàstima perquè el programa és interessant, ampli, variat i alló que ja ens convé que sigui... "per a totes les edats".
Només he estat a la plaça de Sant Jaume diumenge en la diada castellera "gran" i també per feina. Va estar bé, tot i que va ser una diada llarga i un xic feixuga i que se'n van anar en orris les principals novetats, el cinc de nou dels Minyons (per un pas) i el tres de nou de Barcelona (per uns quants).
I avui que és el dia central tampoc seré, com gairebé cada any des de que soc mig xava, a la plaça de la vila barcelonina. Me'n vaig a Tarragona.
No us perdeu el Quarts de Nou especial amb els pilars que caminen des de la catedral a l'ajuntament; serà a quarts de deu (21.30) al Canal 33 www.quartsdenou.cat . Ensenyarem els pilars però també parlarem del Concurs de Castells que es farà a Tarragona el diumenge 5 d'octubre i que -atenció !- per primera vegada en la història serà retransmés en directe per Televisió de Catalunya; no serà una transmissió íntegra (el concurs comença a les 10) però sí important, a partir de les 12.20 ó 12.30 fins que acabi cap a les 3 de la tarda.
xcapdevila |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 15:00h
Ja fa més d'una setmana que va passar Sant Fèlix, patró de Vilafranca i -ep!- també patró de Sabadell. I demà farà vuit dies que van marxar els castellers de Xile, entre llàgrimes d'emoció i promeses de futur. Volia parlar-ne àmpliament i els dies passen "amb sense aturador". Ja som al setembre, aquest mes rar que s'escola entre ponts i celebracions patriòtiques tant nacionals com locals: 11-S, Santa Tecla, la Mercè... Un mes que serveix per fer una estirada mandrosa de l'estiu i per ajornar els bons propòsits a l'octubre (aprofitant que a alguns ens canvia també el dígit vital), convençuts que aquest curs SÍ i de manera definitiva ens organitzarem l'existència de manera més harmònica, més tranquil·la i més divertida.
I no volia comentar massa coses més. Tot i que hi ha més text sobre la visita dels xilens i sobre la internacionalització dels castells.
La idea de l'album era penjar unes quantes fotos que trobareu si cliqueu els arxius d'aquí sota. La majoria de fotos (les més bones) són de l'Iván Cabrera, un fotògraf xilè que viu a Barcelona i que té una web que no us podeu perdre: www.fotonatura3d.es
També he afegit (Les cartes de Xile) un document amb una carta que ens ha enviat el Luis Carrasco, artífex de tot el moviment dels castellers de Xile, i la que l'Andrés Miranda, cap de colla de Cerro Navia, ha enviat als Castellers de Vilafranca.
xcapdevila |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 22:03h
Avui és Sant Fèlix. I quin Sant Fèlix! Des de l'any 2001 no hi havia un nivell tant alt tan ben repartit. És a dir, feia 7 anys que no es veia a les 4 millors colles del món casteller -les úniques que han fet en algun moment algun dels anomenats castells de gamma extra- revalidant aquest lideratge en la diada més gran de l'estiu casteller; les quatre han assolit avui gammes extres amb un ambient de gran cordialitat però a l'hora de gan rivalitat. I això que les quatre colles estaven "travessant dificultats", "en un nivell inferior al d'altres anys", amb "caigudes de castells consolidats"... Si això era anar de capa caiguda, Sant Fèlix ha fet el favor.
I molts que ens pensàvem que la presència dels Castellers de Xile seria l' única cosa destacada de la Festa Major de Vilafranca 2008. Doncs no, els xilens han gaudit d'un Sant Fèlix novament apoteòsic i quina sort han tingut! Si ahir alguns ploraven després de fer un tres de sis a "la plaça més castellera" avui no sé com qualificar l'emoció que tots 30 debien sentir, però que sense necessitat de qualificatius s'evidenciava en els seus ulls i en les seves abraçades.
L'agost s'està acabant i per als que hem treballat tot el mes, inclosos els diumenges i alguns dissabtes, ens estan arribant aquells dies entre esperats i temibles en que tots els nostres amics "normals" estan tornant de les seves vacances i ens truquen per explicar-nos el creuer pel Medietrrani, la calor que fa a Sicília, el capvespre al Bòsfor, com se sura a la Mar Morta, l'atac d'un lleó a Botswana, l'arc de Sant Martí de les Victòria Falls de Zimbabwe, el dentista del Dràcula a Transilvània, l'autògraf del Pluto a París o les geishas japoneses que van coneixer a Kioto...
Alguns, però, aprofitant que a Barcelona o a Vilanova no quedava ningú, han decidit venir a fer el turista aquí, com l'Adam, el meu amic de Londres que vaig conèixer als Andes.
xcapdevila |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 20:32h
L'Edgar, la Cata, el/els Cristian, l'Andrés, la Judit, l'Alejandra, la Daniela, la Norma, el Marcos, el Luis... una trentena de castellers de Xile, de les colles de Lo Prado i Cerro Navia arriben dimarts dia 26 a Catalunya per viure en directe la Festa Major de Vilafranca, una de les diades més grans del calendari casteller.
Sant Fèlix aquest any promet emoció i també nervis. Les grans colles no travessen moments esplendorosos i això s'ha vist avui a la Bisbal amb les caigudes, després de carregar-se, de dos tresos de nou amb folre de Vilafranca i la Joves i també de l'aparentment irreductible pilar de vuit amb folre i manilles verd.
Avui hi ha especial del "Quarts de Nou" a les 22.55 de la nit al Canal 33. També podeu veure'l a la web
Avui al “Quarts de Nou” hi ha un reportatge molt interessant sobrela secció de rem dels Capgrossos de Mataró. Més de 30 castellers i castelleres, a més d’assajar cada setmana per arribar a ser una de les primeres colles del món casteller en poc més de 10 anys, entrenen de valent al port de Mataró per participar al Campionat Nacional de Llagut Català. Mataró és una ciutat que conec menys del que m’agradaria, per l’admiració que sempre m’ha provocat, per la seva proximitat amb Arenys o per l’excel·lència d’alguns mataroninsi mataronines que s’han creuat a la meva vida. I des del desconeixement mai li hagués atribuït una gran vocació marinera, eclipsada durant anys darrera la N-II i la via del tren. Però no només ha estat el llagut dels Capgrossos. Ahir vaig sopar a Lasal del Varador un xiringuito modern i força elegant al Passeig Marítim de Mataró amb una carta senzilla però de qualitat davant una platja immensa.
L'Enric no surt a la foto perquè és el que la tirava i no me n'ha enviat cap en que ell surti; però un espia me n'ha aconseguit una que està en els arxius adjunts. No us la perdeu.
xcapdevila |
divendres, 8 d'agost de 2008 | 12:36h
No seré objectiu, analitzant la Festa Major perquè el que a mi més m'ha agradat ha estat la felicitat dels pabordes donant per bons els esforços, els disgustos, les reunions inacabables, els kilos perduts en el camí... quan han vist que la ciutat s'omplia de festa -tal com ells demanaven- i els vilanovins llunàtics i mediterranis agraïen la seva feinada omplint massivament els actes i gaudint d'uns dies intensos de xala col·lectiva i convivència ciutadana. "La Festa Major no té amo", ho va dir l'alcalde en l'Acte de Procuració (el relleu dels Pabordes 2008 pels 2009), els amos som els ciutadans i ciutadanes que la gaudim, però sí que ha tingut uns servidors excel·lents amb una generositat envejable; uns servidors que -en el discurs de comiat que va llegir la Maria, tremolosa però amb veu ferma- no van lamentar-se de res sinó que només van tenir paraules de joia i d'agraïment.
La Festa Major de Vilanova ja viu el seu moment més intens, el dels dies de la vigília, el de les Neus i el de l'endemà. El Convit a la Festa del poeta Miquel Desclot ha estat una delícia, sense parlar ni de dracs ni mulasses ni recòrrer a l'olor de pòlvora i la música al carrer ha fet un dels afalacs a la ciutat i a la seva festa més fantàstics que mai havia sentit. Ha dit que convidar de pregoner a un poeta, a un escriptor, a un artesà de la paraula, en lloc de fer-ho amb la patum local o amb el mediàtic de moda honora i dona qualitat a la gent que ho fa.
Us parlaré de la Festa i en farem un balanç crític, però quan tingui una estona. Ara es tracta de no perdre's ni el cercavila, ni el castell de foc, ni l'entrada d'Ofici... ni sobretot la munió d'amics i coneguts que et trobes pels carrers. Com dèiem aquest matí després del Convit, és collonut passejar per Vilanova per Carnaval i per la Festa Major, perquè tothom qui et trobes està content. I els "guares" d'adopció com jo ens fem la il·lusió de que a Vilanova s'hi deu viure tant bé que tothom és feliç.
De fet ja van començar dijous 25, el dia de Sant Jaume, però just avui falta una setmana pel 5 d'agost, el dia de la Marededeu de les Neus, el dia de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, per tant podriem dir que comença la setmana central de la Festa, la que s'allargarà fins dimecres 6 d'agost, quan a les 00.08 hores de la mitjanit cap al dia 7, el Ball de Pabordes tancarà el programa d'actes. El ball l'amenitza l'orquestra "La loca histèrica" i quan ho he llegit he pensat que ma germana segur que ja ha fet algun paral·lelisme.
La Festa Major de Vilanova per a mi és encara un tomb del calendari molt especial i aquest any ho és una mica més; per primera vegada en la història un / una Capdevila és Paborda de la Festa Major i això a mi no només em fa caure la baba, sinó que em dóna garanties que serà la millor Festa Major de la història.
Si voleu veure el programa el trobareu aquí http://www.vilanova.cat/festamajor/ Si cliqueu sobre la foto i l'amplieu podreu llegir la salutació dels Pabordes 2008.
xcapdevila |
dilluns, 14 de juliol de 2008 | 21:01h
Ahir a Súria era Festa Major i el fet més novedós del programa d'aquest any era la presentació oficial de la colla castellera dels Salats de Súria. Que neixi una colla castellera és una notícia important, perquè això no és un fet habitual des d'inicis dels 90. Que neixi a una vila com Súria lluny de les comarques tradicionals i fins i tot de places castellers noves però ja arrelades, és un fet extraordinari. El color de la camisa -el rosat de la potassa de les mines que donen vida al poble- és llampant però elegat i el nom -Salats- simpàtic i optimista. L'entussiasme i l'alegria amb que ahir van omplir el Pla de la Font haurien de ser l'auguri d'una existència llarga plena de bons castells i d'una bona consolidació en la vida ciutadana de Súria.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Avui és Sant Fèlix. I quin Sant Fèlix! Des de l'any 2001 no hi havia un nivell tant alt tan ben repartit. És a dir, feia 7 anys que no es veia a les 4 millors colles del món casteller -les úniques que han fet en algun moment algun dels anomenats castells de gamma extra- revalidant aquest lideratge en la diada més gran de l'estiu casteller; les quatre han assolit avui gammes extres amb un ambient de gran cordialitat però a l'hora de gan rivalitat. I això que les quatre colles estaven "travessant dificultats", "en un nivell inferior al d'altres anys", amb "caigudes de castells consolidats"... Si això era anar de capa caiguda, Sant Fèlix ha fet el favor.
