Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d'anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l'Astrid que se m'ha pixat al llit aquesta nit... i no es argentí, és català de Castelldefels!!!!
Els porteños, en canvi, són encantadors, com un senyor que li pregunto pert un autobús i acaba acompanyant-me al metro i pagant-me'l o els amics del Luquy "el negro" que volen portar-me de "cena de hombres" (Machista que diu l'Astrid) aquest vespre: Quitxi el ruso, el Petiso, el Pita, el Nex (que és advocat i li diuen doctor) i l'Iguana... la majoria són del Boca (menys el Lucas com ja haureu comprovat) i diumenge em volen portar a un partit.. ... però ja no hi seré.
El primer dia sencer ha estat una marató de descobertes. Vaig començar per la tomba d'Evita i vaig acabar sopant amb el Luquy i l'Astrid a un restaurant del germà del Che Guevara. Si cliqueu aquí sota veureu més fotos i llegireu més coses.
No us ho creureu, però acabo de sopar amb la Vero uns sanwitxos freds farcis de les sopreses més variades típicament portenyos, i el tema de conversa no ha estat la Patagònia, no. Ha estat el Sergi López
Ja soc a Buenos Aires. L'avió ha anat bé i la "turbulència" més impressionant del viatge la va fer quan sortia del Prat, com si s'hagués trobat un esboranc de l'AVE.
La capital d'Argentina és un no parar. Contrasta amb la calma melancòlica del Lucas, que m'ha vingut a esperar a les 7 del matí i que m'ha ofert una habitació de luxe al seu magnífic pis del barri de Palermo, que és una mica com l'Eixample (el de Barcelona, no el de Mar) però amb molts parcs i zones verdes.
Semblava impossible, però demà és 26 de novembre i comença l'aventura. Un any fent plans i molts anys més d'història de desitjos, reptes, il·lusions, alguna compartida amb persones que ja no hi són... Jo que no acabo mai les coses del tot em semblava que, sol, no m'atreviria a muntar la que he muntat.
Dilluns de la setmana que ve, si no passa res, estaré dalt d'un avió camí de Buenos Aires. I vull que aquest bloc sigui el substitut de les postaletes que hauria d'enviar als amics.
xcapdevila |
divendres, 16 de novembre de 2007 | 18:45h
Demà dissabte a Can Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca, l'equip del programa Quarts de Nou farà un "curset" pràctic de castells a base de les tècniques que aplica l'empresa Team Towers ( http://www.teamtowers.com/ ).
Si voleu venir a fer pinya (o a pujar) serà de 4 a 6 de la tarda i el premi és sortir a l'últim programa de la temporada, diumenge, 25 de novembre.
xcapdevila |
dimecres, 14 de novembre de 2007 | 18:06h
Al Mercat de les Flors actua el coreògraf Édouard Lock que combina poesia i música i recrea ballets del passat, inspirant-se en obres romàntiques com El llac dels Cignes i la Bella Dorment del Bosc. La cosa es diu Amjad - La la la Human Steps.
xcapdevila |
dimarts, 13 de novembre de 2007 | 14:51h
En aquest bloc parlarem de castells sovint i intencionadament, però la primera ocasió ha estat fruit de la casualitat. O no.
L'Enric Sala que m'estima molt i ja s'ha posat el meu bloc als "favoritus" em convida a visitar el Blog de l'alcalde de Mataró i mireu que hi ha trobat.
xcapdevila |
dilluns, 12 de novembre de 2007 | 12:27h
Hola.
Els meus amics de Vilaweb m'han regalat aquest bloc, dient-me: amb el que a tu t'agrada explicar i amb la quantitat d'amics que tens perquè els hi expliquis, necessites una eina ben cool i ben moderna.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d'anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l'Astrid que se m'ha pixat al llit aquesta nit... i no es argentí, és català de Castelldefels!!!!
No us ho creureu, però acabo de sopar amb la Vero uns sanwitxos freds farcis de les sopreses més variades típicament portenyos, i el tema de conversa no ha estat la Patagònia, no. Ha estat el Sergi López
Semblava impossible, però demà és 26 de novembre i comença l'aventura. Un any fent plans i molts anys més d'història de desitjos, reptes, il·lusions, alguna compartida amb persones que ja no hi són... Jo que no acabo mai les coses del tot em semblava que, sol, no m'atreviria a muntar la que he muntat.
Dilluns de la setmana que ve, si no passa res, estaré dalt d'un avió camí de Buenos Aires. I vull que aquest bloc sigui el substitut de les postaletes que hauria d'enviar als amics.
Al Mercat de les Flors actua el coreògraf Édouard Lock que combina poesia i música i recrea ballets del passat, inspirant-se en obres romàntiques com El llac dels Cignes i la Bella Dorment del Bosc. La cosa es diu Amjad - La la la Human Steps.
